L’altre dia a assaig vaig notar que no hi erets. De fet, fa dies que no vens. Ja sé que estàs molt enfeinat entre els estudis, la feina i el nens; que el dia a dia es fa molt pesat i més amb aquesta calor. Sé que necessites desconnectar i marxar de vacances. Ho sé. També sé que t’il·lusiona com el que més els moments que estem vivint, que el teu cap i el teu cor no han oblidat el crit de la plaça al carregar el tres de deu amb folre i manilles. Ho sé. Com també sé que ara se t’ha posat la pell de gallina al recordar-ho. Ho sé. Però la vida dóna tombs i ni els dies tenen 48h ni les setmanes 14 dies, sé que és difícil ser a tot arreu al mateix temps. Ho sé. Amb tot, sé que els dies grans et veuré vestit de lila, que hi seràs quan convingui. Creu-me, ho sé.
L’altre dia et vaig trobar a faltar perquè pel local s’hi couen coses grans, ambicioses, d’aquelles de papallones, saps? Són coses de grans magnituds que, com ja saps, demanen d'una quantitat de gent proporcional a la seva pròpia magnitud. És a dir: molta, moltíssima. Ja ho saps. Sé que saps que el Sant Magí màgic somniat – i en definitiva, tot l’agost i setembre – passa per fer màgia al Cós del Bou. Ho saps. Sé que saps que el nivell al que aspirem mantenir-nos – i superar – demana que hi siguem tots...i uns quants més. Jo sé que ho saps.
No cal dir que sé que és complicat; que són molts assajos, que no et vols comprometre tant, que no saps ni on tens la faixa i que tens un horari difícil. Ho sé. Però creu-me si et dic que tot plegat valdrà la pena. I ho saps.
Ens veiem aquest vespre!
Foto: David Oliete
I jove jove jove!!
