dilluns, 24 de novembre del 2008

No només lila és el color que porto

No espartanos, he de confessar que no només és lila la camisa que porto. Dijous i a Tarragona – oju eh! – estrenava camisa de color VERD. Si, de color verd, el verd dels Arreplegats de la Zona Universitària.



Però sincerament…em quedo amb el LILA!!!!



I jove jove jove!!

dimecres, 19 de novembre del 2008

Una imatge val més que mil paraules

Revisant i mirant fotografies l’altre dia, em vaig trobar amb aquesta. Vaig pensar que no hi ha millor foto per definir la temporada dosmilvuit.




I jove jove jove!!

dilluns, 17 de novembre del 2008

Una gran temporada es mereix una gran celebreció

Dissabte 15 de novembre tenia lloc el sopar de final de temporada de la colla, una temporada memorable i que tots recordarem, l’any en que després d’una caiguda de 4d9f, un mes després descarregàvem un 3d9f de postal i carregàvem el 5d8. La temporada 2008.

El sopar tenia lloc al Palau Firal, trencant definitivament la tradició de fer-lo a ciutat residencial – millor, perquè estava massa lluny -. Com cada any hi havia convidats: eminències de la cuitat i periodistes castellers. No hi faltava res: la barra preparada, un munt de penons repartits per tot el recinte, l’inflable – aquest si que no podia faltar! -, les taules ben parades i mentre tots anàvem buscant lloc ja s’estava muntant el pica pica. El sopar de la colla m’agrada per què tothom es muda molt i se’t fa estrany ja que estàs acostumat a veure la gent vestida de lila i suant. Després del ja anomenat pica pica ens assentàvem, ara si, a la taula on hi trobaves el regal d’aquest any – cada any la colla fa com un regal per tothom – i aquest any m’ha agradat moltíssim! Una tassa de la Jove!
I durant el sopar es van anar projectant a una pantalla fotografies de la temporada, però no només de castells, sinó de la gent de la Jove.

Després del sopar – oju la categoria del sopar d’aquest any! – tenia lloc l’entrega dels regals a la canalla, premi al casteller de l’any...Primer de tot es va passar un vídeo amb fotografies de la gent nova d’aquest any. Després un poti poti de fotos de la temporada amb el nostre “pa pararararà pa parararà” de fons, visualització del vídeo del cincdevuit del Vendrell, de lu tresdenou del concurs i per acabar: TOT el video de lu tresdenou del 14, i quant dic tot em refereixo a “Tot”, tot el castell més tota la celebració, la pell de gallina espartanos!!! I tots saltant i cridant i cantant. També es va donar el premi al casteller – espartano – de l’any. I aquest any han sigut tres: el Llorenç, el Jacob i l’Indio. Em vaig alegrar sobretot pel Jacob, estava molt emocionat! Va pujar dalt de l’escenari i només va dir tres paraules: Som els millors.

També es va posar un vídeo amb fotos de la canalla i el presentador – Óscar de los Ríos – a mesura que anaven pujant anava dient els castells assolits per cada nen aquesta temporada.

Després tenia lloc la festa amb “La banda del coche rojo” i la gent de la ciutat va anar entrant al recinte. El concert va estar molt i molt bé i els Diables s’ho van currar amb la barra i ens van transmetre la saviesa que van obtenir del “Gran Viatge” que van fer ells i alguns representants liles a la gran Chartreuse, a Voiron. I van conèixer el Jean Jaques!!! Molt bo el Chartreuse verd amb tònica!

En definitiva: la nit va ser Jove.

jo em quedo amb aquesta fotografia amb el càmara del Quarts de nou



I jove jove jove

dimarts, 4 de novembre del 2008

Analitzem la temporada II

[Segona part d’una valoració – personal – de la temporada]

Amb canvis al tronc a causa de la caiguda del cinc, afrontàvem el XXII Concurs de Castells amb ganes i arrossegant molta gent i sorprenent-nos de la gran quantitat de canalla que teniem. Aquell dia vam completar el 2d8f descarregat número 100, vam tornar a descarregar el 3d9f, conscients que no seria tan “fàcil” com per festamajor, es va treballar a la perfecció i demostrant que psicològicament som una colla nova. Afrontàvem el 5d8 conscients de que si el descarregàvem tiràvem el 4d9f – l’espina de Sant Magí -. El castell, però, només es va coronar i l’estructura va cedir amb la canalla ja fora i amb clares possibilitats de descarregar-se. Tot i que una tercera o quarta posició eren temptadores, vam preferir esperar i no tirar el quatre, preferíem treure’ns l’espina del 5d8 la setmana següent al Vendrell. Aquell dia, amb menys efectius dels esperats – a Tarragona plovia i al Vendrell plovisquejava -, descartàvem un possible 3d9f i afrontàvem el 5d8 amb decisió, l’havíem de descarregar, no ens podíem quedar així. I si, amb menys treball que al concurs, però amb treball igualment, descarregàvem el 5d8 tres anys després.

Des d’aleshores els assajos es van concentrar sobretot en una estructura: el 9d7. Era després de Sant Magí que sentia parlar de la possibilitat de fer aquesta estructura per l’Esperidió, prenent-m’ho més en conya que seriosament, la idea em va fer gràcia, però amb el temps me’n vaig oblidar. No va ser fins un mes després – més o menys – que a l’assaig de canalla en realitzàvem una prova amb quarts, dosos, acotxadors i enxanetes. Vaig pensar que era un castell molt complicat i no em podia imaginar com seria la pinya. Més endavant es realitzaven les primeres proves a l’assaig “dels grans” descarregant el 9d6 net la setmana anterior a l’Esperidió i fent dues proves de pinya, una pinya complicadíssima i molt difícil de muntar. El dia 25 d’octubre i a la Plaça del Rei descarregàvem el primer 9d7 de la colla i el primer fet a Tarragona, convertíem així la Plaça del Rei en plaça de nou i demostràvem la gran quantitat de gent i sobretot de canalla que disposàvem.

Així acabava una temporada històrica on, com el fènix, vam tornar a néixer i vam demostrar els anys d’intens assaig i el fort treball psicològic dut a terme. Ara, senyors, a seguir treballant, no ens podem permetre el luxe de relaxar-nos, hem de consolidar estructures, fer rotar canalla i assajar sense afluixar, i és que no em cansaré de dir que el que costa és mantenir el nivell, és ara quant hem de demostrar que som grans, és ara que em de treure l’orgull lila que tots portem a dins! Com vaig dir per Sant Magí, qui riu últim riu millor, però això no vol dir que deixem d’estar alerta!

Ara i més que mai: treball i concentració!

I que segueixi sonant l’Amparito!

I jove jove jove!!

diumenge, 2 de novembre del 2008

Analitzem la temporada I

[analitzaré en dues parts la temporada, de forma ràpida i de la manera més clara possible, més endavant ja parlaré més sobre cada tema, temps al temps]

Per parlar d’aquesta temporada he de parlar, inevitablement, de la temporada anterior. No portàvem una bona ratxa i els resultats parlaven sols. El cap de colla dimitia i fins el gener no es presentava una nova candidatura - la del Jordi Crespo - amb una bona combinació d’experiència a l’esquena i introduint molta gent relativament nova al seu equip. Amb un nombrós equip de pinyes – espartanos – amb veterania i experiència, els nous han après dels mestres, hi han après bé.

Amb sorprenentment força gent a l’assaig, des del primer dia vam poder treballar folres; es feia molta feina i els assajos tenien molt bon ritme. Aquest treball va treure el seu fruit per Sant Joan, quant descarregàvem la primera trileta de la temporada, un mes abans que l’any anterior. Amb estrenes al folre i traient pesos al tronc es va apreciar el bon treball dut a terme a assaig. Els bons resultats, el rumor d’un possible 3d9f a Vilanova i l’assaig especial de 2d9fm van portar molta gent al local, gent nova i gent que feia anys que no es veien a assaig.

L’anunci de 4d9f per Sant Magí va ser decisiu i el divendres abans hi col•locàvem sisens a aquest i també al 3d9f, aleshores ja fèiem modestos assajos de 5d8. Per Sant Magí ens vam sorprendre de la gran quantitat de gent que érem, però, tot i això el 4d9f no es va poder coronar, estàvem decebuts, no només per nosaltres, havíem decebut a la ciutat. La canalla, però, ens va fer tornar a la realitat i aquell mateix dia ens van dir que volien un 3d9f pel Catllar, quatre dies després. Una mica més motivats encaràvem la diada del Catllar amb optimisme, la colla responia quant més ho necessitàvem. Si hi havia alguna possibilitat de tirar el 3d9f aquell dia, la caiguda de 2d8f – castell insígnia dels últims anys – la va fer esvair completament. Tot i que aquesta caiguda va representar més una anècdota que un fet negatiu ens va fer estar alerta.

En menys d’un mes vam assajar intensament i impressionats de la gent nova i la canalla que anaven entrant a la colla. A la Diada de Festa Major vam entrar a plaça sabent que anàvem a fer història, que aquell podia ser un gran dia i que hi formaríem part. Després de descarregar el 2d8f tots estàvem concentrats en el tres. Psicològicament forts, l’estructura va pujar segura i sense aparent esforç descarregàvem el 3d9f, nou anys després i amb un dels millors tresos de nou de la nostra història. Conscients que la diada no havia acabat, ens concentràvem per du a terme el següent repte: el 5d8, que vam carregar “in extremis”.


[continuarà...]

i jove jove jove!!