Con la mano levantá, tocaré el cielo

Cap de setmana intens i amb moltes estrenes:

I comencem dissabte a Vilallonga del Camp, la primera parada al viatge, el següent pas de la Colla a donar abans de començar a córrer. I si, 2d8f descarregat – el número 101 –; treballat, això si; primera i dolça trileta de l’any. La feina estava feta i ens tocava preparar-nos pel dia que ens esperava l’endemà.

Sona el despertador, és l’hora. Mataró és l’última parada del viatge – d’aquest –, tots sabem el que hem de fer.

Arribem a una plaça Santa Anna plena de gom a gom. Començo a fer rodonetes a la meva pinya i entrem amb el nostre supersònic pilar caminant a plaça. Sortim tercers i arranquem forts: 3d9f. Treball i concentració i amunt. Puja ràpid, bé, amb una mica de tremolor, dosos col•locats – es segueix movent – actoxadora – estrena de la Laura!!! – col•locada i passa l’enxaneta i els terços estant oberts i la cosa tremola i cau. Lu tres de nou amb folre carregat. Sensació agredolça...el primer de la temporada, el 40è castell de nou, el que hem fet més lluny de casa – abans el rècord el tenia Terrassa – i l’hem plantat al mateix Santa Anna... Tot i la caiguda, ho considero un gran i gran pas. Reflexionem-hi: només el fet de plantejar-se intentar el primer castell de nou al juliol i a Mataró ja és per treure’s el barret senyors. I de temps no ens en falta, tenim tota la temporada per endavant i amb moltes ganes de descarregar-lo ven aviat.


A segona ronda, la catedral. La segona de l’any i millor que la de Torredembarra, tocant la perfecció, demostrant el gran potencial que tenim i que ni la caiguda del tres no ens pot aturar. Bé bé bé. Ahir vam treure les urpes.

Tanquem la diada amb el 4d8 i dos pilars de cinc i tres de quatre. Sensacions estranyes, per una banda contents, però per l’altre amb ganes de treure’s ja l’espineta d’aquest 3d9f. Ahir vam començar a córrer i no se’ns podrà parar....quina gran temporada que ens espera senyors!

I en general ahir va ser una diada rara, moltes llenyes, molts intents...un speaker horrorós.....Espero que es millorin tots els lesionats!

Després hi havia dinar, amb el retorn de la Sarita i tot. I mentre alguns tornaven cap a Tarragona, alguns joves de la Jove ens quedàvem de festa per Mataró i amb la intenció de deixar el nivell ben alt i demostrant que a la Jove ens van les festes. Al lloc del dinar es va convertir en una estupenda pista de ball i la cirereta del pastís van ser les cervesetes gratuïtes que ens oferien els molt amables Capgrossos. Indiscutiblement un dels millors moments de la jornada – extracastellera – i que era el preludi de la que havia de ser una nit molt llarga. Després vam anar a veure el Quarts de Nou a un bar, on no van faltar amparitos, papararararas ni cançons de Disney cantades pel Gorka, vam tornar a entrar a plaça – de Santa Anna – amb un pilar caminant i tot.

Allà on anàvem portàvem la festa, començant per ballar sols al mig d’una plaça mentre els encuriosits i estranyats mataronins ens observaven a acabar tirats per la gespa dormint la mona. A les tres de la matinada feina quasi dotze hores que estàvem de festa non stop, alguns ja estaven literalment morts, altres vam demostrar a tota Mataró com es balla en una Girasol. A les cinc del matí alguns hem agafat un rodalies fins a Sants i d’allí cap a la imperialíssima Tarraco.

Hem demostrat moltes coses: que la Jove beu molt.....però moltes vegades no en sap – de beure –, que portem un nivell alt i que vam conquerir Mataró. És així. Qui pugui que ho superi.

I jo estic contenta, hem donat un gran pas, aviat ens traurem l’espineta i la Colla ho té molt clar. Ahir a Mataró vam tocar el cel.



PD: Míriam – la jurjurjito – millorat!
PD2: i a preparar la maleta........que mon anem a Luxembuuuurg!
PD3: foto 5d8 de Maria Neus Baena Font

I jove jove jove

el gran viatge

Avui assaig de dimarts sorprenent…..he arribat al local – tard – i he flipat; per un moment he pensat que era divendres. Primer assaig de dimarts amb prova folrada – ja tocava, no? – i després bon soparet amb alguns espartanos i tot!

I us deixo amb el vídeo que s’ha penjat a la web de la Colla - www.collajove.com - per animar al personal de cara aquest – intens – cap de setmana.



tarararaaaa tararaaaaa!

I jove jove jove!!

Tot està per fer i tot és possible

Dimarts a l’assaig érem més gent de lo normal aquest últims mesos. En canvi divendres érem pocs, moooolt pocs. Que si vacances, grip A o acampada jove – que per molt que sigui “jove” ahir ens va tocar els ovaris/ous igualment –. Però tot i això ahir bones proves, sisisi.

Comença el compte enrera, l’hora ja ha arribat. Dues grans actuacions s’ens presenten el cap de setmana que ve. Hem de ser-hi tots, pot Esparta!

La primera diada és a Vilallonga del Camp – que podríem dir que és pràcticament lila, doncs molts espartanos (i espartanes) són d’allí –. És una plaça bonica i hi actuem pràcticament cada any. Objectius: descarregar el primer 2d8f de la temporada.

La segona diada són Les Santes, a Mataró. Hi vam actuar per última vegada el 2006. Per aquesta diada ens hem plantejat un objectiu molt ambiciós: fer el primer 3d9f de la temporada. Però la cosa no és fàcil; primer: hem d’haver descarregat un 2d8f el dia abans, i segon: hem de ser molta i molta gent.

Ambdós són grans objectius. Hem de tenir en compte la confiança que tenen “los altos cargos” amb la Colla i de que ells – com tothom – tenen moltes ganes de seguir caminant i per això ens han dit com està la situació. Sense embuts i amb claredat ens han passat la pilota. Ara som nosaltres els que decidim què volem fer. Seguir avançant està a les nostres mans.

Fem-ho possible!

I jove jove jove!!

Feina feta no fa destorb

Senyors, l’hora és arribada, se’ns presenten dues diades seguides que són de vital importància si volem seguir caminant. Avançar està només a les nostres mans.

El missatge és prou clar: si a Vilallonga NO es fa el 2d8f, l’endemà a Mataró NO es farà el 3d9f. La idea és ben senzilla. No representa que som una colla gran? Tant gran que volem fer un 3d9f a Mataró? Doncs les colles grans hi són per tot. No pot ser que per Les Santes siguem una gentada i a Vilallonga – que està aquí al costat – siguem quatre gats.

És decisió nostre donar el següent pas o no, està en les nostres mans fer o no fer grans castells. No volem ser grans? Doncs demostrem-ho descarregant el primer 2d8f de la temporada a Vilallonga!

Si o si?


Us deixo amb lu video de lu cinc de vuit! Papallones! Papallones!



I jove jove jove!!

Llegir per a créixer

Després de dues setmanes de llibertat, hem tornat a la rutina familiar. Els dies passen ràpids, els instants són fugissers i, per un moment, sembla que el món s’atura. Quant torno de la feina a casa, el tren es transforma en aquell petit moment en el que penses per tu i de tu. Al tren, però, també m’agrada llegir.

Lluny de les responsabilitats universitàries que durant el curs m’impedeixen llegir tant com voldria, l’estiu és l’escenari perfecte per llegir tot el que vulgui i més.

Però en temes de lectura, per gustos, colors. Ja se sap. sóc de les que creu que un llibre diu molt d’una persona, coneixent els seus llibres preferits pots arribar a conèixer les seves inquietuds, els seus gustos, els seus pensaments, les coses que li fan despertar un somriure.

Molts dels llibres que a mi m’agraden no passaran a la història de la literatura, però d’altres si. Cada un a la seva manera representen alguna cosa de mi en un moment diferent.

Comencem:

-“29 contes bojos” Úrsula Wölfel. Me’l vaig llegir quant tenia set anys. Molt i molt divertit.

-“Harry Potter i la pedra filosofal” JK Rowling. No és el meu llibre preferit de la saga, però és el primer. Tenia onze anys i llegir no era lo meu, va ser a partir d’aquest llibre que la lectura em fa fascinar.

-“L’illa del tresor” RL Stevenson. Va arribar a les meves mans als dotze anys, una passada.

-“L’islam explicat als nostres fills” Tahar Ben Jelloun. També me’l vaig llegir als dotze. Jo no entenia ben bé què era allò de l’islam i me’l van regalar per Sant Jordi. Vaig aprendre molt.

-“Recorda’t dels dinosaures Anna Maria” Gabriel Janer Manila. Entres en el món de la imaginació. Amb ell vaig aprendre la paraula bugambil•lia.

-“El mecanoscrit del segon origen” Manuel de Pedrolo. Ens el van fer llegir al col•legi i em va encantar, tenia 13 o 14 anys.

-“El hobbit” JRR Tolkien. Tenia 14 anys i me’l vaig llegir després de “El Senyors dels Anells”. Era estiu i em va marcar totes les vacances, només pensava en aquell llibre.

-trilogía “La matèria obscura” de Phillip Pullman. Tenia quinze anys i l’últim dels tres ha estat l’únic llibre que m’ha fet plorar. Màgic.

-“Laia” Salvador Espriu. Recordo que em va impactar moltíssim.

-“Els fantasmes del Trianon” Néstor Luján. Un viatge entre la França actual i la de Maria Antonieta, amb viatges en el temps i tot.

-“El nom de la rosa” Umberto Eco. Tenia 15 o 16 anys quant me’l vaig llegir. El vaig trobar molt emocionant. Un dels tatuatges que porto ( finis africae) ve d’aquest llibre.

-“Fedra, o la inclemència del temps” Miquel M. Gibert. Me’l vaig llegir als disset anys i sense cap mena de dubte una de les meves obres preferides. Tinc el llibre dedicat per l’autor i tot. L’he representat en quatre ocasions. Me la sé pràcticament de memòria.

-“ El escándolo Modigliani” Ken Follet. Llegit l’estiu passat. Entres en el món de les obres d’art i el tràfic que se’n fa. I Modigliani m’encanta.

-“Medea” Eurípides. La còlquida terrible.

-“Diari d’un artista” Miquel S. Jassans. Em va arribar a les mans als març/abril d’aquest any en un moment en que estava estancada en unes entregues per pintura, podríem dir que em va inspirar.

-“Abans que em mori” Jenny Downham. Comprat aquest Sant Jordi, aprens que s’ha de viure dia a dia.

-“Luisito” Susanna Tamaro. Llegit fa dues setmanes. Tendre i senzill.

[si, sé que no he parlat de castells.......i?]

Se hace camino al andar

Divendres ja ens ho deixaven força clar, a Torredembarra havíem de donar el primer pas. Divendres va ser, per cert, un bon assaig: 5d7 net senceret, 5d8 fins dosos, 3d9f fins sisens altre cop...podríem dir que les cartes estaven sobre la taula i en tocava tirar apostant fort.

Era l’hora. Hem poso la camisa lila, que feia dues setmanes que no podia lluir, els pantalons i el meu collaret – si si, aquell que porta sort – i ens dirigíem cap a Torredembarra. Arribem d’hora i tot fent un gelat espero a que arribin les carpetes per posar-me a fer rodonetes a la pinya del tres. La gent anava arribant i cada vegada feia més i més calor. Entrem a plaça amb un supersònic pilar caminant i jo amb la pinya del tres enllestida. L’actuació comença amb força retard i el sol ens donava de ple, avui a Torredembarra feia molta, però molta calor.

Com molts sabeu jo no sóc pas creient. Ni em va el budisme, ni l’islam, ni l’hinduisme...ni molt menys la fe cristiana. Amb el cristianisme mai m’hi he entès i fins i tot estic orgullosa de poder dir que no estic ni batejada, però si totes les Catedrals són com la que avui s’ha ha vist a Torredembarra em faig de la religió que faci falta.

Anuncien cinc de vuit a segona ronda, i es desperten somriures entre els molts espartanos que estàvem a plaça, es veuen cares d’emoció i moltes ganes. Teníem un objectiu en ment, no hi havia dubtes, havíem fet molta feina i tocava demostrar-ho. I amb el crit de treball i concentració del Gran Cap de Colla l’estructura ha anat pujant. M’ha sorprès la rapidesa del castell, sento refilar la primera aleta – que està molt macu! – i ara la segona – que està preciós! –. Sento que els dosos ja són fora, quints baixant i de sobte tot es comença a moure: hi havia gent que ja ho celebra amb quarts encara baixant. Es senten crits d’alegria i per fi: 5d8 DESCARREGAT!! I abraçades i petons i somriures d’orella a orella i moltes moltes papallones a la panxa. I saltem, cridem i embogim al ritme de “ i Jove i Jove i Jove Jove Jove!!!”. No hi havia per menys! Un dels cincsdevuit més matiners des de fa forces anys i l’any passat no el vam descarregar fins l’octubre!

Felicitar a tots els que s’estrenaven, però sobretot felicitar a l’Abril i la Laura que s’han estrenat d’acotxadores, a la Marta i el Jesús que ho han fet a nivell de dosos a lu cincdevuit. Aiiiiix! Quina gran canalla que tenim!!

I per fi hem començat a caminar, i de quina manera! Hem obert una capseta que teníem ben guardada i comencem a recollir els fruits que hem anat sembrant dia a dia. Comencem a demostrar que els bons assajos no eren fantasmades, que esperàvem el moment i el moment ja ha arribat. Hem encès la metxa del coet, la cosa arrenca. Més que caminar avui hem passejat. Esperem no perdre el ritme perquè la cosa no ha fet més que començar, ara toca no prendre-s’ho a la lleugera i tenint clar que no sempre serà tant senzill, no ens relaxem, encara no hem fet res. Si, hem fet un gran pas – o una bona passejada – però hem de seguir avançant cap a la pròxima parada. Ara és quant realment ens toca treballar de valent. Ja ho deia el mestre Machado: “caminante no hay camino, se hace camino al andar”.

Tenim una setmaneta sense actuació però després tenim dues actuacions seguides que són molt importants: dissabte 25 a Vilallonga i diumenge 26 a Mataró.

I Talía també té papallones a la panxa, ja falta poc.

PD: Kubala! Recuperat aviat!!!

Foto: M.Neus Baena Font

I jove jove jove!!

massa Jove per fer-me gran

Després d’haver superat amb èxit, no només aquesta primera setmana de llibertat, sinó la meva primera setmana al món laboral estiuenc a Comarruga – consultori, digui’m? –, ha passat un any però sembla que a Comarruga no li afecta el pas del temps, tot segueix com sempre: la mateixa gent, el mateix ambient i la mateixa calor.

Lluny d’aquell món que són els consultoris, els dietaris, el GoWin, les receptes, els metges i els pacients, ahir teníem assaig.

Potser si que esperava que fóssim més gent, tot i això vam poder realitzar totes les proves: 4 de 8, 5 de 8 fins a dosos, 2 de 8f on realment va aparèixer el Gran Blau de la Mà....I vam posar sisens al 3 de 9f per primera vegada aquesta temporada! un mes i mig abans que l’any passat, i amb molt bones sensacions. Després vam fer el 4 de 9f fins a quints.

I ens preparàvem pel següent pas.


Hi ha castells que representen moltes coses, que ens recorden certs moments, que ens transmeten bones sensacions, que ens desperten un somriure, alguna llàgrima o papallones a la panxa.

Indiscutiblement per la Jove el 5 de 9f és un d’aquests castells. Per nosaltres el 5 de 9f és el cinc de nou amb folre, molt més que un castell, pel que implica i representa perquè és el gran repte que hem tingut sempre.

Crec que per això ahir – tot i que m’esperava més gent – va venir força gent que feia molt de temps que no veiem pel local. La gent s’ha animat perquè realment li tenim moltes a aquest castell, és aquella espina que es va quedar clavada i que allí es va quedar.

Feia onze anys que no l’assajàvem i les primeres sensacions són bones. Hi vam col•locar quarts i em vaig sorprendre al comprovar que estava paradet. Ens hem enfrontat a la Bèstia i l’hem domat – va per tu Albert! –.

Després de l’assaig no hi va haver discurs del Gran Cap de Colla....jefeeeee, jo l’esperava!!!

I aquest cap de setmana toca aprofitar que no tenim castells per fer altres coses. Com anar a veure pelis a la Colla, algun soparet amb els nanitus, un torneig de botifarra o simplement fer una cerveseta a la Plaça de la Font amb els amics.

Aquest mes de juliol si bé tenim poques actuacions, les tres que tenim són decisives i molt importants. Toca seguir avançant per poder donar els primers passos i començar a caminar ja. L’actuació a Torredembarra és molt important espartanos!!

I jove jove jove!!