dijous, 19 de novembre de 2009

On som i on anem

Aquesta temporada era clarament decisiva. Podíem enlairar-nos cel amunt o tornar a caure en l’obscur pou creient que el 2008 havia estat un miratge. Vam començar a fer proves de castells de nou des del primer dia d’assaig, fet que ens va portar a plantejant-nos fer el 3d9f al juliol i a Mataró. El bon nivell es confirmava podent portar a plaça castells de nou els mesos de juliol, agost, setembre i octubre.

El moment apoteòsic va arribar el 20 de setembre descarregant, després d’onze anys, la Tripleta Màgica. Era evident que l’era de les “triletes” havia acabat – mostra d’això és que aquest any només n’hem fet una –.

La Tripleta era el gran somni de la temporada, una fita possible i que ens pessigollejava la panxa. I va arribar. Sabíem que no seria fàcil, que havíem d’anar pas a pas, assolint objectiu rere objectiu i culminar-ho amb el 4d9f. Aquell quatre va voler dir tantes coses...era una barreja explosiva de treball, superació, fe, lluita, concentració, confiança i orgull.

Crec que aquests dos últims anys han estat una gran preparació. Ens hem anat acostumant a fer cada vegada assajos més durs. Hem aconseguit els objectius i hem tocat el nostre sostre. Passem per un moment molt dolç. Ens hem estat preparant per una cosa superior, i senyors, afrontar-se a coses superiors demana més treball i més esforç. Res és fàcil i els èxits no es regalen, te’ls has de guanyar.

I quin moment millor per fer el gran pas? No sé si n’acabem de ser conscients de la temporada que ens espera l’any que ve. El que tinc clar és que jo no m’ho vull perdre per res del món.

[i us deixo amb un vídeo!]

video


I jove jove jove!!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Una gran temporada es mereix una gran celebració


El sopar de la Colla és molt més que un simple sopar. El sopar de la Colla marca el final de la temporada – tot i que encara ens queden els pilar dels Pastorets, eh! – i es transforma en un dia molt especial. Dissabte a la nit érem més de 400 persones reunides al Palau Firal per gaudir del que va ser una nit memorable.

Dies abans del sopar ja es nota cert nerviosisme. Que si em poso aquell vestit, que si estreno aquella camisa, que si em faig un pentinat diferent...L’impacte és evident i més si entre nosaltres estem acostumats a veure’ns de lila – si hi ha actuació – o amb camises velles – si hi ha assaig – i a més a més tots suats i despentinats...
Al sopar també hi assisteixen personalitats polítiques i periodistes.

El sopar en si va estar molt bé, vam brindar una i una altre vegada, fins i tot en record al Joan Calvet - jo esperava que de sobte apareguessis –. Després dels postres i mentre ens preníem un bon Chartreuse, la nostra atenció es va dirigir cap a l’escenari on hi havia el super-presentador Oscar de los Ríos. Es van passar vídeos de la gent nova, de la canalla i els pares de la canalla, dels dotze cincs de vuit, de les celebracions, del 3d9f de Sant Magí i el 4d9f de la diadadelprimerdiumengedefestes.

Com cada any es va donar el premi al Casteller de l’Any – que des de l’any passat són tres – i aquest any els afortunats han sigut el Manel Burillo, l’avi Olivan i la Laís Silva – que per cert, és l’enxaneta de la Colla que ha fet més castells de nou, en total nou –. El dia del sopar també ens donen un petit regalet a cada assistent. Aquest any ens han regalat un pen de la Colla – i de 2GB, al loro! –. A dins de cada pen hi ha un arxiu que conté fotos de la temporada i vídeos.

Un any més el sopar ha estat tot un èxit. Un any més em tornat a gaudir tots junts i hem recordat una gran temporada, la temporada on hem tornat a volar.

I, tot i els mesos que tenim de descans, és inevitable preguntar-se per la temporada que ve, que, de moment, es preveu molt interessant.

I com comença a ser tradició dissabte tocava foto amb algun càmara de Qd9, així que....aquí la teniu!




I jove jove jove!!

dimecres, 4 de novembre de 2009

Estem d'aniversari


Corria l’any 1979, encara faltaven deu anys perquè una servidora arribés a aquest món. Just avui fa trenta anys de la primera actuació de la Colla, a Cornudella del Montsant i amb el ja desapareguts Brivalls de Cornudella. Sense camisa i encara sense nom, la Colla va carregar el seu primer pilar de quatre.

Trenta anys es diuen fàcilment, però en trenta anys passen moltes, moltíssimes coses. 30 anys, 10.950 dies, 15.768.000 minuts, 946.080.000 segons. Tant senzill i tant complicat.

En trenta anys la Colla ha viscut l’alegria i la tristesa, la victòria i la derrota. Hem plorat de ràbia i alegria, hem rigut, hem cantant, ens hem emocionat i hem trencat barreres i pors.

Si mirem enrera inevitablement els records et tornen a la ment. Cadascú tindrà el seu moment preferit. Alguns recordaran aquell Concurs del 84 on vam descarregar el 4d8 i el 2d7, altres el primer 3d8 descarregat el 1990. O aquell brillant Sant Magí del 93 on vam descarregar per primera vedada el 2d8f, 3d8 i 4d8 en una mateixa actuació, o aquell 26 de setembre del mateix any. Potser recordaran el primer 3d9f el 94 o la primera Tripleta Màgica feta el mateix any, altres recordaran el primer intent de 5d9f , però jo sempre recordaré aquell 14 de setembre de l’any passat. Evidentment que per gustos, colors.

En trenta anys s’ha anat consolidant el que som ara, una Colla que tornar a estar al cim i que passa per una dels seus millors moments. Una Colla forta i amb ganes de menjar-se el món, una Colla que no vol permetre que se li torni a escapar el tren, que no es conforma. Una Colla ambiciona i amb ganes d’autosuperar-se.

Això és el som i el que hem creat, el que a poc a poc hem anat construint. Perquè tots nosaltres som Colla Jove Xiquets de Tarragona.


[I Talía també té ganes de dissabte]


Foto: Dani Seró

I jove jove jove!!