Avui en dia escoltar l’Amparito Roca a les festes és un requisist indispensable, un fet normal, és l’himne tecler per excel•lència de la nostre ciutat. Però com ha arribat aquest pasdoble a ser la tonada més popular, coneguda i símbol d’identitat de les festes de Tarragona? La resposta és: GRÀCIES A LA COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA.
L’aparició de la Colla Jove va comportar un canvi radical al món casteller de la ciutat i a la forma de participar en les festes. Als anys 80 el seguici popular no era l’actual i la Colla caminava a les cercaviles i processons davant de la banda de Música, dirigida en aquells anys pel famós mestre Arnau. L’any 1980 la banda va tocar el pasdoble Amparito Roca durant la cercavila de Sant Magí i la gent de la Jove després de l’èxit de l’actuació del matí va fer la resta. Les ganes de gresca van fer que acompanyessin amb les seves veus els sons de la banda de música, “tara, tararà, tararara rarara, rarara...”. A partir d’aquell moment la Jove va agafar aquella música com a símbol d’identitat.
A totes les processons i cercaviles al crit d’Amparito, Amparito Amparito, demanàvem al mestre Arnau que manés tocar-la i la Colla parada al mig dels carrers es negava a continuar fins que la banda no la tocava. Es van arribar a fer sentades al terra esperant els sons de la banda i quant això passava tot era un esclat d’alegria i festa.
A totes les festes que organitzava la Colla (cap d’any, carnaval, etc) l’Amparito Roca no deixava de sonar moltes vegades. Fins i tot a l’assemblea de l’any 1988 amb l’ajuda d’un radiocaset, el pasdoble va fer acte de presència com a himne oficial. El mateix any la banda no va voler tocar L’Amparito durant la processó de Santa Tecla, sent l’única vegada que això ha succeït. Però la Colla la va tatarejar moltes vegades i així va suplir a la banda. L’any 1989 quatre components de la Colla, en el transcurs d’una festa estival, van escriure una lletra per l’Amparito que al final, es va perdre per les conseqüències de la mateixa festa.
La Jove va continuar utilitzant el pasdoble com a element engrescador i festiu per tot arreu on anava. Amb el pas del temps es va anar fent famós a la ciutat de Tarragona. Molts grups de gralles el van introduir en els seus repertoris i va fer acte de presència oficialment als programes de festes. Què seria el ball de gegants i la baixada de l’Àguila sense l’Amparito? no seria el mateix.
L’Amparito està lligada a les festes de Tarragona gràcies a la Colla Jove.”
L’Esperidió nº95, “Amparito, Amparito, Amparito” de Ferran Ventura Valiente, pàg. 12
No m’he pogut resistir a penjar l’escrit que el Ventura ha fet per l’últim número de l’Esperidió que va sortir ahir mateix durant l’assaig. Per cert, QUIN ASSAIG! Bones proves de 3, 4, 5, 3 amb lu folru i 2, tots amb estrenes a nivell de pinya/folre i proves a nivell de tronc. I oju amb la de gent nova que ha entrat a la Colla!
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada