Pas important

Ho sé, en sóc plenament conscient, feia temps que no em pronunciava i aquí estic. I amb un tancar i obrir d’ulls, ens trobem al maig, al maig senyors!!! Veloçment, passa el temps.

Són dies de petits grans passos importants, de perfilar estructures, d’assolir petits reptes tenint en ment d’altres de més grans – però temps al temps –. Estem adquirint una bona dinàmica, estem fent bones proves als assajos, ja han tingut lloc estrenes vàries a diferents nivells. Treballem per l’ara amb un ull posat en demà.

Guissona va ser una petita perla en el camí. No pel fet de fer tres i quatre de vuit – que si – sinó per, precisament, haver-ho fet a Guissona.

I allí- a Guissona – no només hi vam trobar els primers castells de vuit – sense contar el tres de les Decennals – hi vam trobar un bon ambient, complicitat i molt bon rotllo. Quan, tot dinant, em vaig menjar un tros de truita de patata no vaig poder evitar pensar que era allò, aquella petita barreja de patata, ceba, ou i un polsim de sal portat a la mínima expressió, la única cosa que havia sopat el dia anterior a la Nit de Castells. Que si, que sé que xerro molt i m’encanto, però crec que això de fer-ho a peu dret no va ser gaire bona idea. Potser en l’antic format tot plegat es feia més amè. I això no treu que m’ho passés bé, trobo aquestes trobades molt interessants i profitoses. Com ho són ,també, les anades i tornades TGN- Mataró – camagrocs! –. Però tot menjant aquell tros de truita no vaig poder evitar pensar-hi, de veritat que em va ser impossible.

Pel que fa al dinar, em va semblar una grata experiència aquest format – i vam quedar tips! –. Margeners, gràcies, sou molt grans.

I senyors i senyores de la Jove, toca seguir caminant. Aquesta setmana, Nou Barris!

foto: Neus Baena

I jove jove jove!!