dimecres, 12 de març de 2014

Vol. III: Omni Tempore Aries



Feia un any que no publicava res al blog, un any

Diuen que una flor no fa estiu, però esperem que aquesta publicació sigui la primera de moltes més. Estimats i estimades, he tornat!

Suposo que l’esdevenir del cas ho val: Carles Ribas nou Cap de Colla de la Colla Jove. Suposo que la qüestió em fa gràcia, més quan fa un parell d’anys li insinuàvem la possibilitat i reia per sota el nas – un nas gros – dient-nos que estàvem bojos. Sembla que la follia ha guanyat.

La primera imatge que em ve al cap del Carles són unes grenyes que portava al més pur estil Camaron de la Isla – palabra! –, que no podem dir que li afavorissin gaire. El Carles es diu Ribas de primer cognom – ni Riba ni Ribes #altantu – i Batet de segon. És tarragoní de mena, casteller, diable i mulasser. L’enorgulleix ser Àries, de fet porta “Omni Tempore Aries” tatuat al braç. Com a amant dels castells també duu tatuat el nostre lema – força, equilibri, valor i seny – al peu. Té aires de santa, doncs es fa dir Tecla. No qualsevol colla pot dir que té un Cap de Colla una mica cabra i patrona alhora! La seva lletra preferida és la “M” – M de Carles – i és defensor del tarragoní com a llengua pròpia – fenya, nostru, professó, alego, moixó, xampú, ensapegar... – i treballa per perpetuar-lo. Des de fa uns anys va de romeria a Montserrat des de Tarragona a peu, sempre que les inclemències del temps i el genoll li-ho-han permès. Allí posa espelmetes per la Colla i de moment malament no ha anat! Si té una filla li posaria – quina casualitat – Tecla i si tingués un fill no descartaria posar-li Esperidió, el seu alter ego. El seu lema propi és Sentiment i Orgull.

Com a casteller és primeres mans. Puja al folre i a les manilles i té la mania de dir un “fem-lo macu, eh” abans de que sonin gralles. Quan el 2009 vaig entrar a l’Equip de Pinyes ell , ja amb un nou pentinat, era segon del Comandante amb Jordi Crespo com a Cap de Colla. El 2010 s’estrenà com a Cap de Pinyes de la Colla també amb Jordi Crespo i el 2011 i 2012 amb Jordi Sentís. D’aquells anys al seu equip puc extreure’n diferents idees de la seva manera de treballar: és amant de l’ordre, li agrada tenir-ho tot ben organitzat, sempre anava amb algun paperet amb tot el que havia de fer i dir. Era molt meticulós amb la seva feina, ens podíem passar hores arreglant pinyes, pensant com s’havia de muntar tal prova o reinventant el folre i la pinya del 5. Es mirava vídeos dels castells per controlar el temps de muntatge, per mirar els tempos, o els diferents estils de cada colla per muntar els tres pastissos quan iniciàvem les proves de manilles. Sempre ens deia que, per no estancar-nos ni quedar-nos tant sols en lo nostre, havíem d’anar a veure assajos d’altres colles, que això ens enriquia i ens donava la possibilitat d’aprendre altres maneres de treballar diferents a la nostra. També ens va inculcar que la clau era la recerca del detall, doncs són els detalls els que marquen diferències. I dir que, en definitiva, és un boig i apassionat de la Colla Jove i dels castells. Endavant!

I divendres...divendres tornem a la càrrega – cosa que canalla i tronc ja han fet –. Tornaran les papallones i aquell no sé què. Hi ha ganes, moltes ganes.

Divendres, tot torna a començar.


I jove jove jove!!

2 comentaris:

Oscar Hijosa ha dit...

ex decem tribus serà el tatoo d'enguany...

jordina ha dit...

jaajajajajaja pas a pas ;)