Somos una marea de gente, todos diferentes remando al mismo compás

Després de Sant Joan se’ns presentava un assaig ple d’expectatives, il•lusions, somriures, nervis i pessigolles a la panxa, no era un assaig era l’Assaig.

He de reconèixer que al principi vaig patir, semblava que la gent no venia, però a poc a poc el local es va anar omplint i omplint. Érem una gentada!! Ho notaves ja al intentar caminar, t’havies d’anar fent pas entre la gent.

L’assaig va estar marcat per un bon nombre de proves netes i pinyes de 4 de 8, 5 de 8 – bé, bé, bé – de 2 de 8f, 3 de 9f amb una pinya impressionant. I, després del tres, tornàvem a assajar, un any després, el 2 de 9fm. Però era una prova moooolt més seriosa que la de fa un any: una bona pinya, un bon folre i bones manilles i tothom al lloc que li tocaria estar si es tirés a plaça. No vam posar quarts, és cert, però crec que lo d’ahir va ser suficient, ara la gent ja ha pres la primera toma de contacto i al pròxim assaig de 2 de 9fm a seguir. Després va posar quints al 4 de 9f.

I és que el de divendres va ser una peasu assaig! Molta gent, alguns que feia temps que no es passaven pel local, molta gent nova – torna a ser un non stop – i moltes cares plenes d’il•lusió, somriures i molts aplaudiments, crec que és l’assaig dels aplaudiments, però el més gran se’l va emportar el dos. La cosa s’anima.

La Colla en té ganes i divendres ho va demostrar, la Jove vol alguna cosa més senyors! Tenim una mentalitat nova i estem fent uns assajos que són una passada. Si, tinc ganes de que sigui divendres que ve per tornar a veure el local igual – o més – ple, amb aquells aplaudiments, somriures i rialles d’orella a orella i aquella sensació de que estem creant alguna cosa gran. Aviat caminarem i serà la ostia!

Ahir bona actuació, reafirmant-nos i assegurant castells. Pròxima parada: Torredembarra.

[Si, ho sé, a la foto encara falta gent per col•locar, però de moment és lo que hay – merci, Vallvè I!! –]

I us deixo amb el que pot ser el pròxim himne lila – després de l’Amparito, és clar – Patxap preparat!



I jove jove jove!!

No por mucho madrugar amanece más temprano

Avui tocava Sant Joan. Hi havia rumors, dubtes, encuriosits, esperançats, somiadors, realistes...avui n'hi havia de tots colors però hem fet el que ja des d’un principi anàvem a fer. La premsa ha anat anunciant cincs de vuit i dosos de vuit amb folre, però molts ja sabíem a què anàvem.

Hi haurà qui creurà que hem fet un pas enrera, altres que la cosa no rutlla, alguns que s’hauran emportat alguna decepció perquè esperaven alguna cosa més. Però tots aquests de segur que no venen gaire als assajos, ui si fóssim tants com avui a l’assaig!

Aquells que hi són sempre ja sabien a què anàvem, alguns encara teníem alguna l’esperança, però Calíope no ha baixat – i mira que no he parat de somriure... –. Molts sabem que en el fons era el millor, altres pensen que ens hauríem hagut d’arriscar. Jo crec que a aquestes altures no cal arriscar res, encara queda temporada. Potser ho tirem i va bé, però també pot anar malament.

Hem demostrat que no tenim pressions i que fem les coses al seu temps, que ens mirem a nosaltres i per nosaltres, que potser per avançar a vegades has de frenar. Sigui com sigui hem sortit de plaça contents, amb un somriure als llavis: objectius acomplerts. Després al local hem pogut disfrutar de cava i coca de Sant Joan.

Felicitar també – perquè no? – als matalassers pel primer 3d8 de la temporada.

I lo contenta que estic senyors? Avui ha sortit el nou número de l’Esperidió, revista en la que MAI havia sortit en cap foto – el director creu que només serveixo per pom de barana...- però aquest cop ha estat diferent: no he sortit en una sinó en dos fotos!! I fins i tot he fet l’escrit de Sant Jordi! Ah! I destacar l’article del Juanitu sobre el Torneig de Futbol de Colles Castelleres, simplement genial.

I tornant a la diada...estic contenta pel quatre, sens dubte el millor dels que hem fet aquesta temporada; i també pels tres pilars de cinc simultanis, al loro!

Què en podem treure d’avui? Sobretot que la cosa no ens ha pujat al cap, que toquem de peus a terra i que som realistes i fidels a les nostres decisions/conviccions. Hi ha qui diu que qui no arrisca no pisca, però avui - crec jo – encara no era el moment.

Senyors, tinc unes ganes boges de divendres, pot ser un gran assaig! L’art de la pesca, com sabeu, es remunta a fa molts i molts anys, ja se sap, i em sembla que aquest divendres picaran, i molts – o això espero –.


I Talía somriu i espera que la seva germana baixi a fer-li companyia aviat.


PD: sabeu que fa tot just un any s’estrenava aquest blog? Com passa el temps...


I jove jove jove!!

I amb el somriure, la revolta

Després d’una setmaneta de vacances bloggaires, no perquè volgués, més que res perquè vaig agafar unes angines impressionants, torno a estar aquí donant guerra!

Senyors, l’hora ha arribat. Ahir va ser l’últim assaig abans de Sant Joan i a la Jove això vol dir que es reparteixen camises, onze en total. Senyors – i senyores – felicitats. Els nous que no se’ls hi va donar, hauran d’esparar fins Sant Magí.
I avui bona actuació i felicitar als que s’estrenaven: el Michael al tres i la Marta i el Jesús com a dosos al quatre i al cinc respectivament.

I ara? A seguir. No podem afluixar, tot el contrari, ara toca apretar encara més, toca donar un cop de puny – sense Gran Blau de la Mà si-us-plau – i dir prou, prou tonteries i més feina, ara tot depèn de nosaltres.

Que què es farà per Sant Joan? – la gran pregunta –. NI IDEA. Això si, us recomano una cosa: al local i a plaça somrieu si-us-plau, però no un somriure de “jiji jaja”, no. Un d’aquells somriures sincers, d’aquells que ho diuen tot. Un somriure seré i segur de si mateix. Un somriure que es vol menjar el món i s’ho creu. Potser així aconseguim que Calíope li baixi al Gran Cap de Colla i l’ajudi a decidir – i si no, quedarem la mar de monus a les fotos –.

És cert que als diaris s’ha dit que tiraríem el 5d8 o el 2d8f. La veritat és que això no li he sentit dir pas al Gran Cap de Colla. S’estan fent canvis, volem treure pes al dos. Avui la Marta s’ha estrenat al quatre, i sembla que la cosa rutlla, però no vulguem córrer.

L’any passat vam fer les coses quant tocaven, quant les teníem llestes per anar a plaça. A poc a poc i bona lletra, ja vindrà. Aquest any és el mateix senyors, encara no hem fet res. Hem de seguir avançant pas a pas i al seu moment, no ens vulguem saltar parades, la temporada és molt llarga! No caiguem en l’error de donar les coses per fetes, perquè caminar costa, i molt, o és que ja no recordem l’any passat? Sembla que hi ha gent que ja vol córrer sense haver après a caminar i si segueixen pensant així ens perjudiquen a tots. Així que, senyors, donar el primer pas és molt important, per aquest motiu es farà quant toqui. Que és per Sant Joan? Perfecte. Si no ho és? Ja arribarà!

Així que tranquil•litat. Estem fent molt bona feina i aquests fruits tard o d’hora es recolliran, segur.

I els il•luminats segueixen pronosticant grans gestes. Ai! Si tothom veiés la llum!! I les ganes que tinc de que sigui divendres? Ajaaaaaaaaaà!

PD: felicitar als Castellers de Lleida i Xiquets de Reus pel primer 4d8 de la temporada.


I Talía també somriu :)


I jove jove jove!!

You will never walk alone

Sento com un rum rum a la panxa, un noséquè, unes papallones...ja comença la temporada de veritat, les grans diades, el sol, la calor, el neguit, el sofriment, les alegries i les abraçades...

Som una Colla totalment nova mentalment, la gent veu les coses diferents i les veu possibles. Els assajos es fan amb ganes – tot i que continuem començant amb retard –, un clar exemple és el divendres passat quant després de la prova de 3d9f la gent em preguntava perquè no fèiem també la de 4d9f.

I senyors, la gent no és tonta i alguns il•luminats – per fi – es fixen amb petits detalls que l’altre gent ni se’n adona. Oh il•luminats – que no me’n enfoto eh! Que ja era hora que algú veies la llum – que us fixeu en les proves netes! Pronostiqueu grans gestes i jo us dic: GRÀCIES! Perquè ja m’estava tornant boja! Si il•luminats – i que els anomeni així no té res a veure amb el best seller “Àngels i Dimonis” –, el cinc el tenim força bé aquest any, però els vostres pronòstics crec que són massa propers, tot i això, continueu així si-us-plau.

Podríem dir que la gent – que comencen a veure petits raigs de llum – també ho nota, ha arribat aquell punt de la temporada on ens hem de posar encara més seriosos. Sabem que estem fent alguna cosa gran i que aquest any és decisiu per nosaltres. L’actuació de l’altre dia al Vendrell va ser l’últim pas abans del gran pas – començar a caminar és complicat, però no impossible – i si Jove, hem de seguir treballant per poder donar els primers passos, que al principi, al igual que per a un nadó, serà difícil. Passos donats amb la inseguretat i la temença a caure, però un cop agafat el ritme ja estarà – de moment –.

I per aquells que van anunciant 3 de 9f per Les Santes, potser haurien d’aprendre dels il•luminats i observar. Si aquest diumenge no sabíem què es tiraria a tercera ronda, com hem de saber ja que el 26 de juliol tirarem el 3 de 9f? Au va!!! Sembla que la llum no acaba de ser visible per tothom.

Tenim una canalla que és una passada, una canalla que en molts moments ha estirat del carro quant nosaltres paràvem, una canalla que està treballant moltíssim. Ells són els primers en voler alguna cosa gran, i jo no els vull defraudar. No ho feu perquè jo ho escrigui aquí. Al pròxim assaig mireu-los, observeu-los, escolteu-los, i us adonareu de que no cal que ningú us ho digui, ho fareu per ells.

Algú va dir que un recull els fruits que sembra, doncs la Jove està recollint els fruits que vam plantar fa molt de temps i que semblava que no creixerien mai, potser és que no regàvem bé. Però els fruits van madurant i estem fent una molt bona collita, potser la clau era tenir paciència.

I sembla que Talía ha baixat tímidament i m’ha picat l’ullet.


I jove jove jove!!

Clàssicament…

Després d’un bon esmorzar espartano, ahir al Vendrell vam completar la primera clàssica de l’any i descobríem el tercer castell que es guardava – sota pany i clau – el Gran Cap de Colla, el 4 de 8.

Felicitar a la canalla que s’estrenava ahir: l’Abril feia el seu primer castell de vuit – el tres – i la Laura el seu primer 2 de 7 i 4 de 8.

Destacar també l’estrena del Carmel – que és de Lleida, eh – com a terç del 4 de 8, que al baixar va rebre la merescuda bufetada del Fibra – tiet Fibra –. No, si amb la tonteria s’està fent famós i tot...

Ahir també s’estrenava el programa Quarts de Nou amb caràtula nova i en general un disseny...diferent. Potser perquè era el primer programa i encara no han despertat, però senyors, el d’ahir era el nostre tercer 3 de 8! No pas el segon!

I si, com deia el Gran Cap de Colla al mateix Qd9, hem fet un pas més, però el següent pas lògic no és tant fàcil senyors, no no no. Toca arreglar algunes cosetes del quatre i segueixo pensant que s’ha de treure pes de dosos al dos. Encara tenim tres actuacions abans Sant Joan – segona trobada amb les colles tarragonines de la temporada – toca currar per aconseguir donar un següent pas – comencem a caminar! – i assolir els objectius marcats.

Portem molt bon ritme i molts bons assajos – aquests dos últims divendres hem treballat de valent –, la dinàmica és bona, però no ens encantem si no volem que torni el Gran Blau de la Mà – i això va tant per la gent de pinya com per els components de tronc –.

Us deixo amb una foto que m’ha passat el Josep Torreño – http://frikilandiverdusco.blogspot.com – de lu tres de nou que és una passada! Aquí va:



Des de Barcelona una recluta estressada i que no acaba fins el dia 22!!

I jove jove jove!!

O lo tomas o lo dejas

Calendari en mà, se’ns presenta un juny/juliol intensillu intensillu.

Només al juny tenim sis actuacions. Quatre són abans del dia D: Sant Joan. I aquestes quatre, senyors, són molt importants:

El dia 7 tenim el Vendrell – plaça talismà – on l’any passat hi estrenàvem el tres i el quatre de vuit. Una diada força important i on espero veure-hi una nova estrena.
El cap de setmana següent tenim doble ració castellera: dissabte 13 a la Rambla Nova – davant del Metropol – hi ha la festa de la canalla amb el lema “El futur és Jove”, a les 12h hi actuem. Sembla una actuació sense importància PERÒ NO ÉS AIXÍ: tot el contrari. Senyors, tenim molta canalla nova, una diada així és fins i tot necessària. El compte enrera de cara Sant Joan ja ha començat, no podem perdre temps i la canalla – la nostre genial canalla – necessita estar encara més preparada per afrontar nous reptes.
El dia següent tenim la diada del Pati, a Valls. De l’estil del Vendrell, pot servir per reafirmar-nos.
La última diada abans Sant Joan és a Reus, tan sols quatre dies abans del dia D, diada imporantíssima: és la prèvia.

Passat ja el dia D tenim la diada de Sant Pere – a Snt Pere i Snt Pau – diada important i que representa l’inici del compte enrera cap a Les Santes.

I així entrem al juliol on tenim tres actuacions. El mes de juliol culmina amb una diada IMPORTANTÍSSIMA – i que em fa especial il•lusió –: LES SANTES.

Els últims anys la diada “important” i que representava la prèvia a Sant Magí era la de Vilanova i la Geltrú, però aquest any no hi anem, més que res perquè coincideix amb el viatge a Luxemburg. Així doncs aquest any Les Santes es converteix en la prèvia de Sant Magí.

El 12 de juliol tenim una diada força important a Torredembarra, amb Nois de la Torre i Castellers de Vilafranca.
La següent ja no és fins el 25 – tornem a la doble ració de castells – a Vilallonga, just el dia abans de Les Santes, cosa que la converteix en prèvia, l’últim “assaig” abans del gran dia.

Ja ho veieu se’ns presenten dos mesos intensos amb petits reptes a cada mes – parades al llarg del camí? –. Al juny Sant Joan i al juliol Les Santes, però sempre mirant el encara llunyà agost – i ja no et dic el setembre –.

És el que intentava explicar fa pocs posts enrera: hem de tenir un objectiu en ment, un camí a seguir, però em parades, anant pas a pas i amb una bona planificació. Tenir la ment clara en els moments que més ho necessitem. Deixar-nos portar pels impulsos és bo...de tant en tant, per això hem de saber mantenir la ment freda per impedir deixar-nos endur en els moments més crítics. Saber reaccionar a temps, no vulguem saltar-nos parades del camí marcat, ser realista i conscient de les nostres possibilitats i dels nostres límits.

La fórmula secreta no està escrita, però pot ser que això s’hi apropi una mica.
Fins aleshores, a seguir treballant.


I jove jove jove

Diada del Local

Començaré parlant de l’assaig de divendres, si senyors, bon assaig: gran prova de 4d7 net i senceret, de 9d7 net fins actoxador i també la millor prova de 2d8f de la temporada.

El Gran Cap de Colla no deixava gaires pistes del que feríem de cara a la diada del local, simplement va anunciar que s’estrenaria un castell.

I avui em desperto, disposada a anar a una actuació interessant i ma mare em diu que el Fibra – tiet Fibra – està amb febre. Merda, penso. El truco per preguntar-li com està i em respon que millor i m’interesso – dissimuladament – per saber si podrà fer castells i em respon que intentarà venir. I li demano que em passi la Isa – tieta Isa – i veien que no la convencia li dic que em passi amb la persona que realment mana a la casa: el Pol – cosinet Pol – i li dic quasi ordeno – que els digui als papes que vol anar a fer castells. Miraculosament l’estrateja – plenament estudiada - funciona i el Fibra – tiet Fibra – tot i la febre ve a l’actuació.


Em toca la pinya del 2d7, el local es va omplint i ja enfilem amunt cap a la Plaça del Rei – plaça de nou – mentre recordo que l’últim cop que havíem trepitjat aquesta plaça com a castellers havíem descarregat el primer 9d7 de la Colla i jo feina el meu pilaret.

Actuem amb Castellers de la Vila de Gràcia, Jove de Sitges i Joves de Valls. Sortim quarts.

Els Castellers de la Vila de Gràcia descarreguen el 4d7, 4d7a, 3d7 i pilar de 5. La Jove de Sitges el 3d7, 4d7, 4d6a i dos pilars de 4 (un per sota). I la Joves de Valls, descartant un possible 5d8 ha fet el 3d8, 4d8, id5d7, 5d7 – on els segons eren els terços del 5d8 – i un pilar de 5.


I nosaltres? Sortíem de 5d7, que ha anat perfecte i de segons anàvem els terços del 5d8. Després hem encarat el segon 3d8 de la temporada i oju!! L’any passat el primer castell de vuit no el vam fer fins el 8 de juny al Vendrell, així que hem avançat la feina casi un mes. El tres algo més treballat que el del Catllar, això si. A tercera ronda afrontàvem el primer 2d7 de la temporada – amb la meva pinya – algo lent, però sense més complicacions. Destacar l’estrena de l'Abril com acotxadora en un 2d7.

I per acabar: vano de cinc on he fet de baix en un dels dos pilars de quatre.



Aquí tenim la foto amb les meves dues crosses: l’Anna Guasch i la Carme Bertran que, per cert, s’estrenava com a crossa.

Molt bona diada Jove! Objectius més que assolits! I gràcies Fibra – tiet Fibra – per haver vingut tot i estar malalt.

I ara? A seguir treballant. Aquest cap de setmana no tenim actuació, però divendres hi ha assaig especial de 3d9f i 4d9f. Així que al loro! Només ens queden tres diades pel dia D: Sant Joan. Així que a currar.

Ah! I dimecres es posarà pantalla gegant al local per veure la final de la Champions!

I jove jove jove!!