Hi ha qui diu que canviar de pis és com canviar de vida. Tot i que no confirmo aquesta afirmació, queda clar que fer una mudança et canvia completament. Primer odies fer capses i després encara suportes menys desfer-les. I si a més a més pel mig encara hi tens paletes, electricistes i senyors que munten cuines, encara és més odiós. Però, tot i això, després te’n alegres del canvi.
I em sento afortunada. Si, si, si. Afortunada perquè malgrat la crisi, les reduccions de plantilla i la odissea en que s’ha convertit trobar feina a l’estiu, puc dir que, per tercer any consecutiu, Comarruga m’espera – hola metges, infermeres, GoWin i pacients! – Tornen els trens, la calor i els llibres – mmmmmmmmm! –.
I és que en un pim pam – toma lacasitos – ja estem al juny, al JUNY!!! És aleshores quan mires el calendari i dius: però si això és ja!! Aleeeerta! Ara venen les preses, ara és quan ens n’adonem que Sant Joan és al juny, si, no l’han canviat de mes per nosaltres. En aquest moment és quan penses que ens hem de posar les piles. Fem bons assajos? Si. La gent va responent? Si. És suficient? Mai és suficient. En aquests assajos hi ha el treball i la concentració que necessitem? Encara no. Xerrem massa? Si, massa.
Som com els castells de foc. Fa mesos que anem tirant coets, però encara no arriba la traca final. Ens falta aquell perdut petit-siusse.
Tenim al cap el juliol i no pensem que encara ens queda tot un importantíssim juny. Sembla que no n’aprendrem mai...Menys xerrar i més treballar, encara tenim molta, però molta feina per fer. No oblidem el compromís i la constància. Després de mesos d’anar fent toca posar-se seriosos. Ara aquest “anar fent” ja no és suficient. El que fem ara condicionarà de manera directíssima tot el juliol i molt provablement l’agost......així que al loro!!!!!
Ah! I si, avui clàssica a Valls, però toca seguir el camí.
I jove jove jove!!
I em sento afortunada. Si, si, si. Afortunada perquè malgrat la crisi, les reduccions de plantilla i la odissea en que s’ha convertit trobar feina a l’estiu, puc dir que, per tercer any consecutiu, Comarruga m’espera – hola metges, infermeres, GoWin i pacients! – Tornen els trens, la calor i els llibres – mmmmmmmmm! –.
I és que en un pim pam – toma lacasitos – ja estem al juny, al JUNY!!! És aleshores quan mires el calendari i dius: però si això és ja!! Aleeeerta! Ara venen les preses, ara és quan ens n’adonem que Sant Joan és al juny, si, no l’han canviat de mes per nosaltres. En aquest moment és quan penses que ens hem de posar les piles. Fem bons assajos? Si. La gent va responent? Si. És suficient? Mai és suficient. En aquests assajos hi ha el treball i la concentració que necessitem? Encara no. Xerrem massa? Si, massa.
Som com els castells de foc. Fa mesos que anem tirant coets, però encara no arriba la traca final. Ens falta aquell perdut petit-siusse.
Tenim al cap el juliol i no pensem que encara ens queda tot un importantíssim juny. Sembla que no n’aprendrem mai...Menys xerrar i més treballar, encara tenim molta, però molta feina per fer. No oblidem el compromís i la constància. Després de mesos d’anar fent toca posar-se seriosos. Ara aquest “anar fent” ja no és suficient. El que fem ara condicionarà de manera directíssima tot el juliol i molt provablement l’agost......així que al loro!!!!!
Ah! I si, avui clàssica a Valls, però toca seguir el camí.
I jove jove jove!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada