dissabte, 12 de juny de 2010

Somni o realitat?

Potser és que no acabem de ser conscients de la gran temporada que podríem arribar a fer. És més, SEGUR que no en som conscients, car això ja s’ha demostrat en massa assajos. Si no ens fem grans, no serà pas perquè no estiguem capacitats, serà perquè no ens ha donat la gana. I això va quedar clar divendres.

El triomf, la superació, el cel, la glòria, el record, no són coses que es regalen; són coses que guanya un mateix amb esforç, constància, ganes i dedicació – com la camisa –. I sembla que ho haguem oblidat.

No m’estranyaré quan per Sant Joan la gent es queixi per que no fem el cinc o el dos, no m’estranyaré quan al juliol la gent es queixi per que no tirem el 3d9f...i es que senyors i senyores, és el que nosaltres mateixos estem provocant. I els primers en queixar-se seran aquells que ja m’agradaria veure de tant en tant pel local – només faltaria! –.

No sé vosaltres, però jo vull recordar aquesta temporada com una de les millors de la història de la Colla. Però sembla que ja ens hem conformat en que sigui la temporada que podria haver estat una de les millors de la història de la Colla. I la culpa només serà nostre. Sembla que ens hem rendit abans de començar a lluitar.

Hi ha gent a qui només l’interessa venir quan hi ha assaig especial. Oblidem-nos d’assajos especials i punyetes. TOTS els assajos són especials. Qualsevol dia podem assajar un gamma extra. Com a colla gran que som o volem ser, el gamma extra ha de passar a ser un habitual als divendres, així doncs oblidem-nos de marcar certs dies al calendari per venir assajar, per que ara els haurem de marcar tots. Sense anar més lluny, per ahir estava programat fer una prova de gamma extra – uuuuuuuuuu! I no era assaig espacial! – però, com tots els que hi eren saben, no es va poder fer, sobretot per manca de gent.

És decisió nostre ser o no grans. Nosaltres decidim fer que el que fins ara era una somni es faci realitat. Hem de despertar-nos.

La decisió és nostre i només nostre, després no digueu que no estàveu avisats.


[I si, 3 de 8 a Mèxic, però ara per ara encara ens queda molt per caminar]

(i sembla que Talía treu el cap)

foto: Neus Baena


I jove jove jove!!

diumenge, 6 de juny de 2010

Patim patam patatapatuuuum!!


Hi ha qui diu que canviar de pis és com canviar de vida. Tot i que no confirmo aquesta afirmació, queda clar que fer una mudança et canvia completament. Primer odies fer capses i després encara suportes menys desfer-les. I si a més a més pel mig encara hi tens paletes, electricistes i senyors que munten cuines, encara és més odiós. Però, tot i això, després te’n alegres del canvi.

I em sento afortunada. Si, si, si. Afortunada perquè malgrat la crisi, les reduccions de plantilla i la odissea en que s’ha convertit trobar feina a l’estiu, puc dir que, per tercer any consecutiu, Comarruga m’espera – hola metges, infermeres, GoWin i pacients! – Tornen els trens, la calor i els llibres – mmmmmmmmm! –.

I és que en un pim pam – toma lacasitos – ja estem al juny, al JUNY!!! És aleshores quan mires el calendari i dius: però si això és ja!! Aleeeerta! Ara venen les preses, ara és quan ens n’adonem que Sant Joan és al juny, si, no l’han canviat de mes per nosaltres. En aquest moment és quan penses que ens hem de posar les piles. Fem bons assajos? Si. La gent va responent? Si. És suficient? Mai és suficient. En aquests assajos hi ha el treball i la concentració que necessitem? Encara no. Xerrem massa? Si, massa.

Som com els castells de foc. Fa mesos que anem tirant coets, però encara no arriba la traca final. Ens falta aquell perdut petit-siusse.

Tenim al cap el juliol i no pensem que encara ens queda tot un importantíssim juny. Sembla que no n’aprendrem mai...Menys xerrar i més treballar, encara tenim molta, però molta feina per fer. No oblidem el compromís i la constància. Després de mesos d’anar fent toca posar-se seriosos. Ara aquest “anar fent” ja no és suficient. El que fem ara condicionarà de manera directíssima tot el juliol i molt provablement l’agost......així que al loro!!!!!

Ah! I si, avui clàssica a Valls, però toca seguir el camí.

I jove jove jove!!