divendres, 29 d’agost de 2014

Papallones no, que m’enamoro



És aquella sensació, aquell nosèquè, aquell rum rum, les pessigolles, el neguit i les ganes. Digues-li X, digues-li ganes de castells.

Quan t’abraona aquesta sensació és que s’aproxima alguna cosa GRAN. És aquella impressió abans de l’estrena d’un castell, d’aquella diada important i amb encant, d’aquell pas que vols donar. Ho vam sentir al Vendrell, a Terrassa, Torredembarra, Vilanova, Vilallonga, Sant Magí, El Catllar, l’Arboç...i ara ho sentim per Sant Fèlix.

Són les PAPALLONES. I són símptoma d’alguna cosa especial.

Demà tindrà lloc una de les diades més importants del nostre calendari, envoltats de tres de les millors colles del país. Demà actuem a Sant Fèlix; on tradició, ambició, rivalitat i passió convergeixen en una plaça. Amb un públic entregat i entès, és l’escenari perfecte per seguir avançant en el nostre pas a pas, en el nostre castell a castell. I ho farem amb pas ferm, segur i convençut. Sense nervis ni pressions.

Saps que s’acosta un gran dia – un dia especial, diferent, auràtic – quan notes les papallones a la panxa. I aquesta sensació no té parangó. Les noteu?

Demà anem a GAUDIR, a xalar. A fer allò que tant ens apassiona i ens motiva: CASTELLS.

Som-hi!


I jove jove jove!!

Cap comentari: