dilluns, 29 de setembre del 2014

Del Concurs, Sun Tzu i l’estratègia



Fa poc em vaig acabar de llegir L’Art de la Guerra, obra del pensador i militar xinés Sun Tzu  (544 aC - 496 aC). En aquest exercici – un luxe – vaig ser conscient de com aspectes de la lluita armada, expressats en aquest text de més de dos mil anys, poden aplicar-se a la lluita per la vida. A més a més, per allò del magisteri que tenen els clàssics, L’Art de la Guerra ens mostra certa anatomia comuna a totes les organitzacions en conflicte, des de les locals fins a les internacionals. Això explica que sigui estudiat – sobretot a l’Àsia – per polítics i economistes, i que, a més a més, sigui aplicat al món empresarial. 

Es dóna la paradoxa, però, que L’Art de la Guerra és també un llibre sobre la pau. Un escrit on el poder està moderat per una corrent subterrània d’aquell humanisme xinès que s’anomena taoisme. Per Sun Tzu, la millor estratègia és la que aconsegueix, per mitjà de la diplomàcia i negociacions, avortar el conflicte, fer-lo innecessari. En aquest sentit també parlarà, dos mil anys després, Adorno – i és que visc un petit idil·li amb l’Escola de Frankfurt –.

La proximitat del Concurs de Castells de Tarragona feia inevitable que, mentre llegia aquest llibre, el meu cap anés aplicant determinades premisses d’aquest manual de l’estratègia a les que hom podria aplicar a una colla de cara a una cita tant important i on, per un dia, els castells són també competició. 

Per Sun Tzu, un dels pilars per superar qualsevol conflicte – o per encarar el Concurs, en el nostre cas – és la PRUDÈNCIA. El control prudent, diu, es fonamenta en el coneixement de la realitat i la previsió de les conseqüències d’una elecció. Veure prèviament i avançar-se als aconteixements, mesurar les conseqüències abans d’actuar. Allò de veure-les venir. Actuar després d’haver realitzat una estimació. Com bé apunta José Ramón Ayllón en la traducció que tinc entre les mans, Marc Aureli prendrà aquests conceptes com a elements claus per a un bon dirigent: aquest havia de ser un home prudent, amb les decisions preses amb deteniment, amb previsió i solució anticipada dels petits detalls i amb la tranquil·litat de qui ho té tot calculat, com si li sobrés temps; sense precipitació, ordenada, sòlida i harmònicament. De fet, Sun Tzu ja ho havia apuntat en altres paraules: “guanyen els que saben quan lluitar i quan no”, aquell art de decidir davant d’un dilema compromès. Per afrontar tota batalla – o el Concurs –, ens il·lustra, s’han de considerar cinc factors fonamentals: la influència moral, entesa com aquella que tot dirigent – o cap de colla – té cap al seu poble – o castellers – de tal manera que farà que el segueixin en totes les decisions. Les condicions atmosfèriques, que en el nostre cas – teòricament – no ens haurien de preocupar. El terreny – a la TAP es pla i de sorra –. El comandament, entès per les qualitats de saviesa, equitat, humanitat, coratge i severitat del general. I la doctrina, entesa per l’organització, la autoritat, l’aprovisionament, la vigilància i la promoció.

Aquest gran estratega ens diu, també, que és propi de la conducta prudent demanar consell. És precís escoltar les opinions de moltes persones, escollir el que aquestes tenen de bo i seguir-les. Veure i observar molt i reflexionar amb maduresa tot allò que s’ha vist. Això és allò prudent en aquest art, la prudència al servei de quelcom tant definitiu com la conservació de la vida –  com guanyar el Concurs, donar-hi el teu màxim o aspirar al podi –. La prudència també serà una de les qualitats més venerades pel clàssic Homer, virtut definitòria d’Ulisses. Així doncs, el prudent haurà de ser conscient de diversos factors; com la memòria del passat, l’avaluació del present i l’aproximació al futur amb previsió, provisió i precaució. 

Quan Sun Tzu parla del general – que nosaltres podríem equiparar a la figura del cap de colla – ens diu que a aquest li correspon de ser tranquil, reservat, just i metòdic. Com Ulisses. En ell no hi ha precipitació perquè el seu cor impulsiu és controlat per un cap reflexiu. Una mica com allò del mite del carro alat, que deia Plató. És propi del prudent tallar la rotació de les possibilitats i escollir-ne una. La indecisió, comenta, és sempre imprudent. 

Una altra de les claus que ens mostra Sun Tzu és que serà vencedor aquell que té als seus units al voltant d’un objectiu comú. L’objectiu comú ens fa forts, sigui quin sigui el resultat, i estar preparat per a qualsevol eventualitat, diu, és les més grans de les virtuts.  

Cal, també, conèixer l’enemic – o les altres colles – i conèixer-se a un mateix per poder optar a assolir el teu fi. La nostra invencibilitat depèn de nosaltres; la vulnerabilitat de l’altre, d’ell mateix. Allò que depèn d’un mateix, del col·lectiu, està al nostre abast; el que depèn de l’altre no es pot donar mai per segur. Hom pot saber com aconseguir la victòria, però no vol dir que l’acabi aconseguint. La invencibilitat, diu, resideix en la defensa; les oportunitats de victòria, per contra, en l’atac. Adverteix, però, que no ens podem confiar de les nostres possibilitats. La victòria no ens pot pujar al cap. Per presentar batalla cal usar una força normal, però per assolir la victòria cal una força extraordinària. 

Pel que fa a la planificació, subratlla que no cal fer cap moviment inútil i, en matèria d’ESTRATÈGIA, ens recomana no fer cap  pas en va. Per a una bona estratègia cal clarividència, l’art de fer regnar l’harmonia en el sí de la colla, una estratègia cuidada recolzada pels plans a llarg termini, el sentit de l’oportunitat i la facultat de percebre els factors humans. És en l’estratègia on cal parar compte a la situació; la pròpia i la dels del voltant.

Nosaltres tenim tots els factors dels que ens parla Sun Tzu al nostre abast. Dirigents que han demostrat al llarg de tota la temporada estar a l’alçada de les circumstàncies, objectiu comú – allò que ens fa forts – i tenim la prudència i l’estratègia. L’anàlisi de la situació. Sabem d’on venim, on som i cap a on volem anar. Ens agrada sortir primers, però en una diada com el Concurs les coses funcionen absolutament de manera diferent. El veure-les venir, que deia el mestre Sun. Sortim últims i això, estimats, corre al nostre favor. 

Finalment, us deixo amb un dels preceptes que més m’ha agradat d’aquest llibre –  i que resumeix molt bé tot L’Art de la Guerra – que és quan el mestre Sun afirma, molt encertadament, que LA VICTÒRIA POT SER CREADA. Tinguem-ho molt present i diumenge gaudim, xalem i vencem. L’espectacle casteller més gran del món ens espera. Seguim!


I jove jove jove!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el teu escrit. Es un tema interessant, jo l'aplico mes en el dia a dia casteller i pensant que l'enemic som nosaltres mateixos.

Un dia si vols en xerrem. Salut

Jordina Estopà Masdeu ha dit...

Moltes gràcies Xescu!

Evidentment, en aquest cas ho aplico de cara al Concurs. En el dia a dia casteller el primer enemic a vèncer és un mateix!

Seria una conversa molt interessant. Quan vulguis! ;)