Jo també vull lluir de placa!

Espartanos: l’hora és greu i gloriosa, una cosa que ens pertany ha estat oblidada, recordem per no oblidar!!!

Així doncs proposo que aquest dissabte 27 de desembre a la tarda ens reunim per treure a la llum el nostre passat, fem que tot tarragoní sàpiga què va passar aquell 26 de setembre del 1993!



Permetreu que segueixi així?


I jove jove jove!!

No només lila és el color que porto

No espartanos, he de confessar que no només és lila la camisa que porto. Dijous i a Tarragona – oju eh! – estrenava camisa de color VERD. Si, de color verd, el verd dels Arreplegats de la Zona Universitària.



Però sincerament…em quedo amb el LILA!!!!



I jove jove jove!!

Una imatge val més que mil paraules

Revisant i mirant fotografies l’altre dia, em vaig trobar amb aquesta. Vaig pensar que no hi ha millor foto per definir la temporada dosmilvuit.




I jove jove jove!!

Una gran temporada es mereix una gran celebreció

Dissabte 15 de novembre tenia lloc el sopar de final de temporada de la colla, una temporada memorable i que tots recordarem, l’any en que després d’una caiguda de 4d9f, un mes després descarregàvem un 3d9f de postal i carregàvem el 5d8. La temporada 2008.

El sopar tenia lloc al Palau Firal, trencant definitivament la tradició de fer-lo a ciutat residencial – millor, perquè estava massa lluny -. Com cada any hi havia convidats: eminències de la cuitat i periodistes castellers. No hi faltava res: la barra preparada, un munt de penons repartits per tot el recinte, l’inflable – aquest si que no podia faltar! -, les taules ben parades i mentre tots anàvem buscant lloc ja s’estava muntant el pica pica. El sopar de la colla m’agrada per què tothom es muda molt i se’t fa estrany ja que estàs acostumat a veure la gent vestida de lila i suant. Després del ja anomenat pica pica ens assentàvem, ara si, a la taula on hi trobaves el regal d’aquest any – cada any la colla fa com un regal per tothom – i aquest any m’ha agradat moltíssim! Una tassa de la Jove!
I durant el sopar es van anar projectant a una pantalla fotografies de la temporada, però no només de castells, sinó de la gent de la Jove.

Després del sopar – oju la categoria del sopar d’aquest any! – tenia lloc l’entrega dels regals a la canalla, premi al casteller de l’any...Primer de tot es va passar un vídeo amb fotografies de la gent nova d’aquest any. Després un poti poti de fotos de la temporada amb el nostre “pa pararararà pa parararà” de fons, visualització del vídeo del cincdevuit del Vendrell, de lu tresdenou del concurs i per acabar: TOT el video de lu tresdenou del 14, i quant dic tot em refereixo a “Tot”, tot el castell més tota la celebració, la pell de gallina espartanos!!! I tots saltant i cridant i cantant. També es va donar el premi al casteller – espartano – de l’any. I aquest any han sigut tres: el Llorenç, el Jacob i l’Indio. Em vaig alegrar sobretot pel Jacob, estava molt emocionat! Va pujar dalt de l’escenari i només va dir tres paraules: Som els millors.

També es va posar un vídeo amb fotos de la canalla i el presentador – Óscar de los Ríos – a mesura que anaven pujant anava dient els castells assolits per cada nen aquesta temporada.

Després tenia lloc la festa amb “La banda del coche rojo” i la gent de la ciutat va anar entrant al recinte. El concert va estar molt i molt bé i els Diables s’ho van currar amb la barra i ens van transmetre la saviesa que van obtenir del “Gran Viatge” que van fer ells i alguns representants liles a la gran Chartreuse, a Voiron. I van conèixer el Jean Jaques!!! Molt bo el Chartreuse verd amb tònica!

En definitiva: la nit va ser Jove.

jo em quedo amb aquesta fotografia amb el càmara del Quarts de nou



I jove jove jove

Analitzem la temporada II

[Segona part d’una valoració – personal – de la temporada]

Amb canvis al tronc a causa de la caiguda del cinc, afrontàvem el XXII Concurs de Castells amb ganes i arrossegant molta gent i sorprenent-nos de la gran quantitat de canalla que teniem. Aquell dia vam completar el 2d8f descarregat número 100, vam tornar a descarregar el 3d9f, conscients que no seria tan “fàcil” com per festamajor, es va treballar a la perfecció i demostrant que psicològicament som una colla nova. Afrontàvem el 5d8 conscients de que si el descarregàvem tiràvem el 4d9f – l’espina de Sant Magí -. El castell, però, només es va coronar i l’estructura va cedir amb la canalla ja fora i amb clares possibilitats de descarregar-se. Tot i que una tercera o quarta posició eren temptadores, vam preferir esperar i no tirar el quatre, preferíem treure’ns l’espina del 5d8 la setmana següent al Vendrell. Aquell dia, amb menys efectius dels esperats – a Tarragona plovia i al Vendrell plovisquejava -, descartàvem un possible 3d9f i afrontàvem el 5d8 amb decisió, l’havíem de descarregar, no ens podíem quedar així. I si, amb menys treball que al concurs, però amb treball igualment, descarregàvem el 5d8 tres anys després.

Des d’aleshores els assajos es van concentrar sobretot en una estructura: el 9d7. Era després de Sant Magí que sentia parlar de la possibilitat de fer aquesta estructura per l’Esperidió, prenent-m’ho més en conya que seriosament, la idea em va fer gràcia, però amb el temps me’n vaig oblidar. No va ser fins un mes després – més o menys – que a l’assaig de canalla en realitzàvem una prova amb quarts, dosos, acotxadors i enxanetes. Vaig pensar que era un castell molt complicat i no em podia imaginar com seria la pinya. Més endavant es realitzaven les primeres proves a l’assaig “dels grans” descarregant el 9d6 net la setmana anterior a l’Esperidió i fent dues proves de pinya, una pinya complicadíssima i molt difícil de muntar. El dia 25 d’octubre i a la Plaça del Rei descarregàvem el primer 9d7 de la colla i el primer fet a Tarragona, convertíem així la Plaça del Rei en plaça de nou i demostràvem la gran quantitat de gent i sobretot de canalla que disposàvem.

Així acabava una temporada històrica on, com el fènix, vam tornar a néixer i vam demostrar els anys d’intens assaig i el fort treball psicològic dut a terme. Ara, senyors, a seguir treballant, no ens podem permetre el luxe de relaxar-nos, hem de consolidar estructures, fer rotar canalla i assajar sense afluixar, i és que no em cansaré de dir que el que costa és mantenir el nivell, és ara quant hem de demostrar que som grans, és ara que em de treure l’orgull lila que tots portem a dins! Com vaig dir per Sant Magí, qui riu últim riu millor, però això no vol dir que deixem d’estar alerta!

Ara i més que mai: treball i concentració!

I que segueixi sonant l’Amparito!

I jove jove jove!!

Analitzem la temporada I

[analitzaré en dues parts la temporada, de forma ràpida i de la manera més clara possible, més endavant ja parlaré més sobre cada tema, temps al temps]

Per parlar d’aquesta temporada he de parlar, inevitablement, de la temporada anterior. No portàvem una bona ratxa i els resultats parlaven sols. El cap de colla dimitia i fins el gener no es presentava una nova candidatura - la del Jordi Crespo - amb una bona combinació d’experiència a l’esquena i introduint molta gent relativament nova al seu equip. Amb un nombrós equip de pinyes – espartanos – amb veterania i experiència, els nous han après dels mestres, hi han après bé.

Amb sorprenentment força gent a l’assaig, des del primer dia vam poder treballar folres; es feia molta feina i els assajos tenien molt bon ritme. Aquest treball va treure el seu fruit per Sant Joan, quant descarregàvem la primera trileta de la temporada, un mes abans que l’any anterior. Amb estrenes al folre i traient pesos al tronc es va apreciar el bon treball dut a terme a assaig. Els bons resultats, el rumor d’un possible 3d9f a Vilanova i l’assaig especial de 2d9fm van portar molta gent al local, gent nova i gent que feia anys que no es veien a assaig.

L’anunci de 4d9f per Sant Magí va ser decisiu i el divendres abans hi col•locàvem sisens a aquest i també al 3d9f, aleshores ja fèiem modestos assajos de 5d8. Per Sant Magí ens vam sorprendre de la gran quantitat de gent que érem, però, tot i això el 4d9f no es va poder coronar, estàvem decebuts, no només per nosaltres, havíem decebut a la ciutat. La canalla, però, ens va fer tornar a la realitat i aquell mateix dia ens van dir que volien un 3d9f pel Catllar, quatre dies després. Una mica més motivats encaràvem la diada del Catllar amb optimisme, la colla responia quant més ho necessitàvem. Si hi havia alguna possibilitat de tirar el 3d9f aquell dia, la caiguda de 2d8f – castell insígnia dels últims anys – la va fer esvair completament. Tot i que aquesta caiguda va representar més una anècdota que un fet negatiu ens va fer estar alerta.

En menys d’un mes vam assajar intensament i impressionats de la gent nova i la canalla que anaven entrant a la colla. A la Diada de Festa Major vam entrar a plaça sabent que anàvem a fer història, que aquell podia ser un gran dia i que hi formaríem part. Després de descarregar el 2d8f tots estàvem concentrats en el tres. Psicològicament forts, l’estructura va pujar segura i sense aparent esforç descarregàvem el 3d9f, nou anys després i amb un dels millors tresos de nou de la nostra història. Conscients que la diada no havia acabat, ens concentràvem per du a terme el següent repte: el 5d8, que vam carregar “in extremis”.


[continuarà...]

i jove jove jove!!

L'Esperidió

Divendres 24, assaig abans de l’última diada de la temporada – granidísima temporada! - , l’Esperdió. A l’assaig hi havia força gent – algú recorda un últim assaig amb tanta gent??? – bones proves de 2, 3, 4 i de 9. Vam fer el 9d6 net i amb pinya fins a dosos i amb millors sensacions que la setmana anterior, les cartes estaven clares i volíem disfrutar de l’última actuació. Després de l’assaig en van repartir unes 20 camises!!! I és que aquest any hi ha un munt de gent nova! Felicitacions i aplaudiments i la canalla felicitant a tothom que recollia la camisa i l’escut.

Dissabte 25 va ser un dia casteller completito completito. Tot començava al matí, quan vaig acabar fent un reportatge fotogràfic als espartanos-models, nuets nuets. I lo bé que m’ho vaig passar?!! Merci espartanos pel regal que em vau fer a la nit, la foto dedicada i tot!
Poc després feia el meu primer pilar de quatre de baixos – al pilar de casament – i a més per partida doble. El Fibra – tiet Fibra – ja em donava la primera de les bufetades del dia.

A la tarda tocava la diada de l’Esperidió - a la plaça del rei- , on, acompanyats dels Nens del Vendrell, Bordegassos de Vilanova i Castellers de Terrassa realitzàvem la darrera actuació de l’any. Sortíem de 4d8, on s’estrenaven dos segons: felicitats Sergi i Miki!!! Bones bufetades les que us va regalar el Fibra! – tiet Fibra -. En segona ronda tiràvem el 9d7, tot i que no ens va costar tan com a assaig montar la pinya, ahir també ens hi vam estar una bona estona. Sonen gralles, l’estructura tira amunt, tot són bones vibracions, la cosa va bé, sento el refilar de les gralles i m’imagino a la nostra canalla fent les tres aletes alhora, ja sento crits d’alegria, i el "i jove i jove i jove jove jove" i és que ja el tenim: el 9d7, el primer de la Jove, el primer a Tarragona, i conscients de que poques més colles l’han fet, perquè si, és un castell de set pisos, però és un castell on es necessita moltíssima gent i sobretot molta canalla, com va dir el Carles Ribas via Facebook els “ingredients” del nou de set són: 3 enxanetes, 3 acotxadors, 6 dosos, 9 quarts, 9 terços, 9 segons, 9 baixos, 9 homes del darrere, 18 crosses, 3 agulles, 18 primers laterals amb les respectives fileres (menys els del 3), 9 primeres mans amb les respectives fileres (menys les del 3), 6 primers daus amb les respectives fileres (menys els del 3) i 12 falques amb les respectives fileres. Ma o menos la cosa va així, no? Feina de xinus, la veritat. Com us ho heu currat pinyeruuus. Després del nou vaig anar al Fibra – tiet Fibra – que, com tots, s’estrenava, i aquest cop vaig ser jo la que va donar la bufetada! Espartanos, Plaça del Rei plaça de nou!!!!!!!!!Per acabar la diada vam fer el 3d8 on la Montse – Prats - es va estrenar de quarts!

Era l’hora dels pilars, primer de tot dos de cinc, on la Montse – Masdeu, vamos: ma mare – va fer de dona del darrera.


I era hora dels quatre pilars de quatre. Divendres em van dir que segurament el faria – i aquí van començar els nervis -. La Montse – Prats- m’havia dit de fer una prova de pilar de tres net durant l’actuació perquè des d’abans de Santa Tecla que no l’havia assajat. Quant l’actuació ja s’acabava em ve el Gran Cap de Colla i em pregunta amb qui havia assajat el pilar, “amb la Sabrina i la Laís”, contesto i afegeixo “i el Joan Borràs s’ha demanat fer de baix”. Ara si que anava de veres, últims consells abans de pujar. L’escaleta ja està a punt, pujo i zas! Se’m trenquen els pantalons!! I entre que pujant no sóc una crack , els nervis i veien que els pantalons s’anaven estripant cada cop més em col•locava a sobre del baix i recordava que al final no havíem fet cap prova de pilar de tres. Sento gent davant del pilar, vaig a la Maria, la Laura, ma mare, ma tieta...i de sobte deixo de sentir res, la Sabrina ja enfila amunt i es col•loca, perfecte. Comença a pujar la Laís, sento refilar les gralles, carregat. Noto com la Laís ja és fora, la Sabrina ja baixa i em fa un petó. Els de la pinya em comencen a fer botar. Va ser genial! Ja a terra el Fibra – tiet Fibra – em dona la segona bufetada del dia.


I així finalitzàvem la temporada – una gran temporada – que analitzaré més endavant, però on s’ha demostrat que és possible, que l’èxit és a les nostres mans, que el treball sempre és recompensat, que les romeries a Montserrat funcionen – no, és conya, però les espelmes i estampetes de l’Eulàlia potser si -, que som aquí i que se’ns ha de tenir en compte i l’any que ve treballar per no perdre la feina feta, ja que arribar-hi és molt fàcil, el que costa és mantenir-ho, aquesta és la diferència entre una colla gran i una colla mitjana. Així que Jove: treball i concentració!

I jove jove jove!!


[aniré afegint fotos a mesura que les vagi aconseguint]

Em fa mal el seny!!

Si espartanos, a una servidora li fa mal el seny. I és que m’estan sortint els queixals del seny! I em fa molt de maaaaal!

Sé que no té res a veure amb temes castillerus, però l’amic FrikilandiVerdusco m’ha dit que ara només em queden la força, l’equilibri i el valor, una altre manera de veure-ho.


Ens veiem divendres a l’assaig! (l’últim?) Por Esparta!


PD: i ara tinc contador de visites!


I jove jove jove!!

No és el mateix sentir que escoltar

Ahir teníem una d’aquelles sortides que es converteixen en assaig i que tampoc van malament – monetàriament parlant -. Era a les termes de Montbrió – a mitjans d’estiu hi anàvem per lo de Listerine – i aquest cop tocava per Gaes - Gaaa eees -. Abans de l’actuació es van des dos proves del 9 amb 4ts + pom de dalt. Entràvem a plaça – digali plaça, digali terreny, digali piscina - amb un pilar caminant. Vam fer el 2d6, 4d6 net, 5d6 net i 3d7. Vam acabar amb tres pilars de 4.És genial fer castells mentre el públic passa de tu i ni aplaudeix perquè està massa enfeinat menjant canapés. I després teniem pica pica nosaltres - digali pica pica, digali no res, però vaja...-. Tot i això és una d’aquelles diades que et serveixen – i molt – per provar canalla, com l’Abril, l ‘Eva o la Laura – es diu Laura, no? -.

Ja a l’assaig – ahir va començar tardissim – ja ens hi esperaven “les alemanes”, si, les alemanes d’intercanvi del IES Martí i Franquès que cada any les porten al nostre local.

Vam fer bones proves del 3 i del 4 i 9d7 net amb tota la canalla. És un castell impressionant. Al nou hi puja canalla que fa relativament poc que venen, però que pugen molt i molt bé. L’Abril i la Laura – en serio, es diu Laura? – pugen d’acotxadores i fa només un mes – 11 de setembre – que feien el seu primer pilar de 4! A dosos hi tenim la Paula i a una altre nena, les dues estan a la colla des de Santa Tecla i ja pugen al nou. Les enxanetes al nou son: la Ilse – que va descarregar el seu primer castell de vuit diumenge passat - , el Laxman – que va descarregar el 5d8 - i el Sandro – que ha descarregat el 3d9f i el 5d8. I la Lais està amb la varicel•la!

I després ens ho anunciaven: pinya del nou. Quina cosa més difícil! No sé com però vam aconseguir fer la pinya, jo anava de crossa a la rengla – i la Maria anava a l’altre costat – és un embolic total aquest castell! Pugen segons i diu l’Alex en conya – diria que era l’Aleix – “avall”. Jaaaaa! Com que em torno a moure, prou que ens havia costat muntar-ho! Al final tots amunt, fins a quarts.

Després teniem discurs del Gran Cap de Colla que ens deia que el 9 no és un castell per prendre-se’l a caxondeo, és un castell on hi puja molta gent, molta canalla i s’ha d’anar amb molt de compte. Per suposat que ens va dir que encara no és segur que el tirem diumenge que ve, tot dependrà de com van els dos assajos que ens queden abans de l’Esperidió.

I jove jove jove!!

Castellers de la Vila de Gràcia

Dimarts passat estava inquieta, després del concurs necessitava una bona dosis de castells, així doncs, aprofitant que visc a Gràcia vaig anar a veure l’assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia. La veritat és que ja feia temps que volia anar a veure’n un, i dimarts passat va ser el dia.

La primera cosa curiosa és que no tinguin local propi, si no que assagen al gimnàs d’un col•legi. Només entrar al “local” - l’anomenaré local – ja se’m van acostar i em van presentar al cap de pinyes, el cap de colla – sento no recordar noms, sóc un desastre – i sense adonar-me ja tenia una faixa posada a la cintura – i de color lila! -. Em van avisar de que serien poca gent, la ressaca post-concurs fa molt i més quant, havent descarregat set 4d8 aquesta temporada, al concurs només aconsegueixen carregar-lo. La veritat és que en un moment m’hi vaig sentir com a casa, tothom molt obert i tots molt simpàtics.

Primer feien l’assaig de canalla, fent columnes i poms al terra. La gent nova que entrava aquell dia – el concurs arreplega molta gent, em van dir – ja els ensenyaven a pujar, fer l’escaleta...

Pel que fa ja al assaig “dels grans” feien un cercle amb matalassos i al mig s’hi feien les proves. En general l’assaig va estar bé. Proves del 4, del 2, de pilar...Una cosa que em va cridat l’atenció va ser la manera de fer entrar la pinya del 2, feien entrar primer els daus – o vents, com diuen ells – que els laterals, i nosaltres ho fem al rebés, però suposo que, com tot, això depèn de cada colla, no? Dos noms diferents, però que ja coneixia, són el de contrafort – el nostre “home del darrera” – i tap – falca - . Al final em va tocar fins i tot fer de crossa!

Al final de l’assaig van fer una prova curiosa i que no havia vist mai: assajar mig folre. M’explicaré: contra una paret es munta mitja pinya i mig folre del 2 – a falta de recursos...- , és una bona manera d’anar assajant folres, sobretot si no tens prou gent. Ho vaig comentar als espartanos l’altre dia i l’uiuiuiaiaiai em va dir que quant s’assajava el 5d9f també ho fèiem així nosaltres. Curiós, realment curiós.

Curiós va ser trobar-hi també al Roger Seró. També viu a Gràcia i necessitava una dosis de castells. Vaig conèixer l’Edgar, amb qui havia parlat un cop pel fòrum de lapinya. Cat. També hi havia un noi de Xiquets del Serrallo – Víctor -, així que aquell dia hi havia uns quants infiltrats a l’assaig dels de Gràcia.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, tothom va ser molt amable i al saber que era de la Jove em van felicitar per l’actuació del concurs. Moltes gràcies, la veritat.

Sé que vaig dir que aquesta setmana tornaria, però he tingut massa feina i no ha pogut ser, s’intentarà de cara a la setmana que ve.

Espartanos, ens veiem divendres a assaig!!!

I jove jove jove!!

No me llames ilusa porque tenga una ilusión

Avui tocava el Vendrell. Després d’un bon esmorzar espartano ens dirigíem cap a plaça. La intenció era fer 3d9f i 5d8, però el temps no acompanyava, a Tarragona plovia i al Vendrell començaven a caure gotes, però havia de ser el dia! I parant de ploure s’anuncia que no es fa el 3d9f, no érem prous espartanos.

Sortim segons i de 3d8, bé parat i destacant l’estrena del Pol com a acotxador en un castell de 8! Després tot eren rumors: que si no tirem el 5, que si el tirem en última ronda...i al final ens diuen que si, que en segona ronda tirem el 5d8!


Després d’un peu desmuntat l’estructura tirava amunt. Quints col•locats, sento. I amb els crits de “tots forts!!!” del Gran Cap de Colla sento que els dosos ja estan col•locats. Sento el refilar de les dues aletes i estic fent força a morir! Se sentia que s’estava treballant i defensant fins al final. La descarregada se m’ha fet eterna! I al final si: 5d8 DESCARREGAT!!!!
I cridant i saltant i abraçades i petons! A la tercera va la vençuda! I és que senyors, l’últim que vam descarregar el vam fer al Vendrell! I d’això ja en fa tres anys!


Destacar la Gran Bufetada que li ha fotut el Fibra – tiet Fibra – al Michael!

En tercera ronda: 4d8 amb l’Ilse estrenant-se d’enxaneta i en un castell de 8!


Pilar de cinc amb el Sergi de segons i tres pilars de quatre, el del mig amb el JB i per arrodonir-ho: Amparito Roca!

Resultat de la diada:

Nens del Vendrell: 2d7, 5d7, 4d7a i pilar de 5
Jove de Tarragona: 3d8, 5d8, 4d8, pilar de 5 i tres pilars de 4
Joves de Valls: 5d8, 3d9fc, 4d8 i pilar de 5

El 5d8 d’avui demostra moltes coses:

Que el tenim, això ja no es pot dubtar. Que l’hem descarregat i fora de Tarragona, fet molt important. Que l’hem treballat, tot i que ha pujat millor que al concurs després de les aletes el tronc ha agut de treballar moltissim, amb la rengla obrint-se cada cop més però controlant-lo. Això si, a diferència que el del concurs la banda del dos no s’ha obert i han treballat a la perfecció.

Ja ens tocava! Teniem una espina clavada en forma de cinc que per fi ens em pogut treure i tot gràcies al lema estrella d’aquest any: treball i concentració, la millor manera de definir temporada.

Però ep!!! Encara ens queda l’Esperidió!!! Avere divendres com va l’assaig del nou, jo ja tinc ganes de tirar-lo a plaça!


I jove jove jove

[prometo actualitzar la setmana entrant parlant dels castellers de la vila de gràcia!]

XXII Concurs de Castells de Tarragona

El dia anterior havia anat a dormir a les 21:45, calia descansar, tot i que a les 23:30 encara estava donant voltes pel llit, no podia dormir. El 5 d’octubre s’aixecava amb un cel blau i amb fresqueta. A les 8:20 enfilàvem Via Augusta amunt reclutant nous acompanyants liles, disposats a anar a la guerra. Ahir era un gran dia.

Arribem a la plaça Ponent – i no la plaça Corsini, si és que fins i tot en això aquest concurs és diferent – i puc comprovar que fins i tot les meves amigues estaven allí! M’havien dit que vindrien, però fins que no les vaig veure no m’ho vaig creure! Erem gent, molta gent, les expectatives eren certes i veies cares de gent que no havien vingut ni per Sant Magí, ni primerdiumengedefestes ni Santa Tecla, feia goig! Entrem últims a plaça - els últims seràn els primers? -, érem més espartanos que mai i tot i que encara no haviem entrat tots que Els Segadors ja acabava, vam haver de fer-nos un lloc entre tanta aglomeració, i és que no teniem espai ni per posar-nos la faixa!


I començava la primera ronda on Xiquets de Tarragona punxava amb el 2d8f. Barcelona sortia de 3d8, no ferien el 3d9f. Vilafranca feia el 4d9fa, la Joves feia un intent 5d8f – ole ole de sortir de 5d9f, amb dos pebrots! - , Capgrossos feia un magnífic 3d9f i la Vella carregava el pilar de 8fm. Nosaltres anàvem a assegurar castell i en la segona ronda conjunta tiràvem el 2d8f, treballat, però bé. 2d8f descarregat number 100 a la butxaca! Felicitacions i abraçades, i la Sota al folre, de cul a on sempre. Ja havíem donat el tret de sortida.


La segona ronda s’obria amb un altre pilar de 8fm, aquest cop descarregat i de color verd, la Joves feia el 3d9f, Lleida s’apuntava el segon 2d8f, Sants carregaven el seu primer 3d9f, Capgrossos desmuntaven dos peus del 4d9f i es veien obligats a passar ronda i la Vella carregava el 5d9f.
I nosaltres muntàvem el 3d9f, i tirava amunt a la primera. No el vaig veure, estava a sota, però igual que el dia 14 només vaig dir dos paraules “ i Jove”. I sento el refilar de les gralles, carregat. I sé que la cosa es complica i sento una veu cridant “vinga Fibra aguanta, que està molt bé, aguanta!!”, i jo que encara faig més força i sento crits d’eufòria, ja està, 2n 3d9f DESCARREGAT!!. El folre va treballar a morir, impressionant. I ja els veia allí a dalt encara celebrant-ho i la imatge del Carles – Enfedaque – posant-se eufòric la mà a la butxaca de la camisa, i és que ja el tenim al sac. Felicitacions, alguna bufetada, llàgrimes i crits i és que hi havia gent que feia el seu primer 3d9f. I cridant el nostre " I Jove i Jove i Jove Jove Jove!!" I ull! Des del 1994 que no descarregàvem el 3d9f al concurs de castells! – si , 1994, famós concurs que vam quedar 2ns per 13 punts – feia 14 anys que la plaça no veia descarregar un 3d9f lila.

Al final de la segona ronda s’anunciava la classificació fins al moment: Vilafranca els primers, seguits de la Vella de Valls i en tercer lloc NOSALTRES, sisi!

La tercera ronda començava amb el 2d8 de Vilafranca – per cert l’speaker no va parar de dir 2d8 “sense folre”, que coi! 2d8 i punt!! -, construcció que va generar certa polèmica, no semblava que l’enxaneta posés el segon peu abans de caure l’estructura. El jurat el donava per carregat, però la plaça exigia veure les imatges, i si, es veia clarament que carregat. Joves també tirava el 2d8 que pujava bellugadís i quant ja tenia dosos col•locats, la canalla més menuda va caure, emportant-se la delicada estructura que quedava en intent. Intent desmuntat de 3d8 de Lleida. Capgrossos feia un intent desmuntat de 4d9f, anaven a per la tripleta i no van tenir sort. En aquells moments seguíem tercers en la classificació. Barcelona anunciava 4d9f, vaig flipar i molt i després d’un peu desmuntat van tirar amunt, i tot i les bones mides el van baixar, intent desmuntat. La Vella realitza un intent desmuntat de 4d9fa. Nosaltres afrontàvem el 5d8 amb decisió, a sota estàvem perfectes, sento refilar les dues aletes, la canalla està fora i dosos ja baixen i cau, si cau. Va arribar més lluny que el del dia 14, però no va poder ser, la catedral s’ens resisteix, però està clar que la tenim a punt a punt.

Ja en la quarta ronda Capgrossos descarreguen el 5d8 – en aquest moment encara anem per davant d’ells i la Joves-, Vilafranca carrega un impressionant 4d9, la Joves carrega un treballadíssim 4d9f, la Vella després d’un peu desmuntat tira altre cop el 4d9fa, que desmunten novament. Lleida carrega el pilar de sis. Nosaltres passem ronda, preferim esperar, la trompada ha fet algo de mal ja es decidirà què fen a la cinquena.

I la última ronda començava amb nosaltres – la Jove – encara en tercera posició, després del 2d8f de Capgrossos ens situàvem en quarta posició i amb el 5d8 de la Joves en cinquena. Lleida descarregava el 3d8 i completava la seva tri-lergeta, Barcelona descarregava el 4d8.

La classificació final de les 18 colles fou la següent:

1. Castellers de Vilagranca
2. Vella de Valls
3. Joves de Valls
4. Capgrossos de Mataró
5. Colla Jove Xiquets de Tarragona
6. Castellers de Sants
7. Castellers de Lleida
8. Castellers de Barcelona
9. Xiquets de Tarragona
10. Xicots de Vilafranca
11. Castellers de Sabadell
12. Marrecs de Salt
13. Castellers de Terrassa
14. Nens del Vendrell
15. Castellers de la Vila de Gràcia
16. Sagals d’Osona
17. Xiquets del Serrallo
18. Castellers de Sant Pere i Sant Pau

Felicitar a Vilafranca per la gran victòria i ja sumen 4 concursos consecutius guanyant - i carecteritzants per la seva manera de celebrar "a lo Vilafranca"-.
Felicitar també a Sants pel 3d9f, a la pròxima descarregat i a Lleida per la tri-lergeta com ells anomenen – senyors, en el fons sempre serà "trileta" - .

Definitivament no s’intentava el 4d9f, tot i que molts – jo inclosa – volíem fer-lo. I curiosament fou uiuiuiaiaiai – si espartanos: uiuiuiaiaiai – qui em va fer entrar en raó. Si tiràvem el 4 era per carregar-lo. Què guanyàvem? La 4ta posició? Què podríem perdre? 5d8 al Vendrell? Jo em vull treure l’espina del 5d8, l’hem de descarregar d’una punyatera vegada!! Hi havia gent rabiosa, volien si o si el 4. Senyors, em quedat 5ns! A menys de cent punts del 4t! Hem realitzat els mateixos castells que Capgrossos – nosaltres només hem carregat el 5 – hem d’estar orgullosos! Que hem descarregat el 3d9f!!!
El Gran Cap de Colla ens ho anunciava a plaça, es descartava el 4, i la setmana que ve al Vendrell ja veurem, va dir. Això si, a partir de les 7 de la tarda al local festa, visualització de Qd9 i cava i cervesa per tothom!
I com no ho vaig celebrar amb un bon Chartreuse i un puru - "Sarita" ja em diu l'Enfedaque-.

Què en penso del Concurs d’aquest any? Va ser un concurs diferent, em va faltar la pencarta de “Catalonia is not Spain”, no semblava un concurs concurs, no feia calor, no et tocava el sol i no es va fer etern, l’organització va aconseguir el que volia i a les 15h i poc es donava punt i final a la 22a edició del Concurs de Castells.

Donar a les gràcies a totes les colles i aficionats que ens van ajudar com Xicots, Joves, Vella, Nens, gent de Minyons, força dent de Xiquets de Reus, moltíssima gent de Sant Pere i Sant Pau – mil gràcies – i a tots els aficionats que ens van donar suport. Al nostre públic a qui dedicàvem un gran aplaudiment després de l’actuació i a la canalla, la nostre magnífica canalla.
Felicitar el Miqui, semblava que fent la mateixa actuació que el dia 14 aquest cop també tocava tirar el pilar, no? Però nono, no va caure.

Avui tinc dia de relax, i he aprofitat per comprar un munt de diaris que parlaven sobre el dia d’ahir. M’ha sobtat el Diari de Tarragona que mostra una foto del nostre 3d9f que senyors, m’ho sembla a mi o en realitat és el 3d9f de la Joves? A part que diu que vam carregar el 5d8 el dia 23...on anirem a parar!

I ojo al dato: més tard, ja a la festa s’hem va concedir el permís d’anunciar que es vol tirar el 3d9f al Vendrell la setmana que ve i que vamos, si hi ha gent per fer un 3d9f, també n’hi ha per fer un 5d8, no?

Així que tothom a assajar, la temporada encara no ha acabat, tenim dues actuacions super importants! Hem de ser molta gent!!!

Ara i sempre

I jove jove jove!!

És demà

Si espartanos, el gran dia és demà, 5 d’octubre, el Concurs. Ahir divendres teníem un assaig no important, importantíssim. L’assaig de canalla ja va ser animat, amb molts i molts nens i és que ara per ara tenim 21 crios!! Per flipar.


L’assaig “dels grans” començava amb una prova curiosa i que tinc ganes de fer aviat. El local s’anava omplint, bones cares i bones proves de 2, 3, 4 i 5. Les cartes estan tirades. El 3 bé, macu, paradet i fins a sisens. La imatge va ser la canalla aplaudint i cridant “i jove i jove i jove jove jove”, i es que tenim una canalla que és impressionant. El cinc flipant, vam fer el 5d7 net (osease tota l’estructura sola i amb acotxador i enxaneta i tot), després el 5d7 amb pinya i després el 5d8 fins a dosos. Al 4 també li vam posar sisens.

I és que el local estava ple! Els pinyerus em van dir que entre 200 i 250 persones, demà pot ser impressionant. Tots teníem aquella mirada que diu molt i res alhora. Com va dir el Gran Cap de Colla el que vam fer el dia 14 no serveix (moralment si), però ara em de tornar a començar altre cop, hem de tornar a demostrar qui som i si pot ser “a lo grande” millor que millor. Em de tirar el castells amb la mateixa mentalitat que abans de tirar el 3 el dia 14.

Senyors, és demà quant en hem de créixer, és demà el dia en que la Jove pot traspassar una fina línia que fa 10 anys que no traspassem. Fa uns dies el Fibra – tiet Fibra – em recordava les actuacions seguides que vam fer el 1998 (Sant Magí, el Catllar, l’Arboç) on vam descarregar tres 3d9f seguits en menys d’una setmana i on tots els castells que vam fer van ser superiors al 2d8f. Tot va començar amb Sant Magí (tripleta màgica (el 4d9f carregat) + pilar de 6), al cap de tres dies descarregàvem el 5d8, 3d9f i carregàvem el 4d8a al Catllar, l’endemà mateix a l’Arboç fèiem la tripleta màgica + pilar de 6, aquest cop tot descarregat, convertint-se així amb la millor actuació de la colla.


Espartanos, em de fer reviure l’esperit d’aquells temps, em de ser més liles que mai, i si cal espartanos farem el nostre crit de guerra a les paraules de “cual es vuestro oficio?!!” i que tremoli la plaça de braus!

Mentalització mentalització i mentalització.


Ahh! I després d’assaig es van donar les camises del concurs, sis en total, felicitats tots! I ara ja sé qui és el famós Felip V, si, a la colla tenim un Felip V. Anda que.

I Sergi, agafa la pinya aquella “pur si acasu” mai se sap, no?

I jove jove jove!!

Santa Tecla i la Mercè

Pluja, el temps pronostica pluja per Santa Tecla. Tot i que de bon matí no plou, els grans núvols amenaçadors anuncien pluja. I com espartana que sóc, faig acte de presència al pilar d’ofici. Després d’algun que altre “jaleiu” al Tòful, acaben esmorzant a la caseta de les tres bessones. Ens dirigim al local que es va omplint. Així que enfilem cap a la plaça de la Font – oju, i sense discurs del Gran Cap de Colla – sota una fina pluja; plou, però tampoc n’hi ha per tant.

Sortim quarts. I descarreguem el 2d8f número 99!!!! I tots pensàvem en una sola cosa: es tirarà o no el 3d9f? La decisió va ser que no i es va tirar el 3d8. Camises mullades, canvis d’última hora, nervis...no calia córrer, sense presses, ja arribarà. No vam poder fer més castells a causa de la pluja així que pilaret de 5 i cap a casa.
Si parava de ploure es feria processó, si es feia processó, podria fer el meu pilaret, no? Però no va parar de ploure, nonono. Estàvem allí tots a la plaça de la Font esperant avere què s’havia decidit i ens diuen que pujarem en cercavila fins la catedral – vamos, que no vam fer el camí llarg ni re - a allí ens podíeu veure, a l’entrada de la catedral amb la pinya puntada del pilar de 5. I ja em podíeu veure a mi, de crossa. Com que la cosa es va anar allargant doncs ens vam posar a cantar – per què no? – i les gralles ens van acompanyar a ritme d’Amparito Roca sota pluja. Després vam sentir que els Xiquets feien el mateix i també s’havien posat a cantar – una altre cançó, però – i nosaltres vam acabar cantant el Virolai i tot! I el nostre “pa parararà pa pararara” particular i el “i jove i jove i jove jove jove” impressionant.
Després del pilaret ens anuncien que anirem darrera l’àguila, a aquesta no l’acompanya la banda i s’havia quedat sense música d’acompanyament, però no problem, nosaltres ens oferim a tocar. Els nostres grallers ens van oferir un Amparito que va durar des del carrer merceria fins la mateixa plaça de la Font! I a la plaça del les Cols se’ns van afegir gent dels xiquets, així que ja podeu veure a l’àguila acompanyada a ritme d’Amparito per les gralles de la Jove i membres d’aquesta i els Xiquets. Al final ja va ser brutal quant, vam ballar el ball de l’àguila amb els diables i tot! Festival!

Ja parlant de la Mercè, el dia s’aixecava nuvolós i a mesura que van anar passant les hores el cel es va tornar blau. Quina diferència amb el dia 23!!! Sortim segons – la Mercè va fer ordre d’antiguitat – i fem el 3 i el 4 de vuit. La veritat és que jo volia fer el 2, el número 100 i a la plaça de les Cols! Però ja arribarà ja!

I era l’hora dels pilars caminant: els dels Xiquets ja enfilava carrer Major, i nosaltres començàvem a muntar el nostre. Jo estava fent cordó i sento a una del públic que escoltava la ràdio que als matalassers els havia caigut el pilar just a l’inici de la baixada Misericòrdia. Però ara tocava estar pel el nostra pilar. Puja i baixa les escales i enfilem el carrer major a una velocitat impressionant. Al final del carrer fem el canvi de baix. I jo no parava de cridar “Rogeeeer! Vinga Rogeeer!!” i fem la baixada i encarem el tram final – la plaça de la Font – i allí sentim paraules molt lletges dites per gent amb camisa, senyors si insultar ja es prou greu, fer-ho amb camisa d’una colla ja és lo màxim, així que amb les paraules “puta jove, puta jove” i “ us hauria de caure el pilar” arribàvem cap a la meitat de la plaça on el Roger es va assentar completament, quin treball de mans! I amunt, si, l’hem salvat. I seguim avançant, ara ja estem a tocar – aguanta Roger!!!- ja estan a les escales!! I cau. Aquest cop no ha faltat un Petit Suise, han faltat tres escales.
Tot i així, impressionant la feina!!! Ojuuu! Felicitar a la Sota – Vanesa – i a ma mare – Montse – per ser les primeres dones que baixen el pilar caminant!! – sense contar les del tronc, vamos - . Felicitar també al Sandro, que ahir va ser el seu aniversariii!!! Nou anys!! Be, tot i que segons Qd9 el Sandro es deia Laxman, anda que...

Dir que els pilar dels Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau si que van arribar fins l’ajuntament.

Així es donava punt i final a les festes de Santa Tecla, pròxima parada: XXII concurs de castells!!!!

I jove jove jove!!

de les festes

Ja fa una setmana del nostre 3d9f. Dimarts és Santa Tecla - surtim quarts, bé -, ens toca demostrar moltes coses, assegurar castells i preparar-nos pel que vindrà d’aquí dos diumenges: el Concurs.


Parlaré de divendres, assaig importantíssim. Havíem de ser no molta, sinó moltissima gent. I el local es va anar omplint. Estàvem com sardines en llauna. Estava ple de gom a gom. Fins i tot va vindre l’Óscar! Millora’t!
I vam fer un molt bon assaig. Bones proves del 5, implacable prova del 3 (canvis inclosos) fins a sisens, bona prova del 4 i també del 2. Molta gent i bon ambient, tot i que va acabar tardet, vam fer bona feina i es van donar 4 camises noves, felicitats! I grans paraules les del Gran Cap de Colla : estem en un núvol, però si volem que la feina surti haurem de baixar-ne i tocar de peus a terra. No ens hem de quedar en el núvol!


Després de l’assaig hi havia la revetlla de colles, els Xiquets portaven Stombers i nosaltres a l’Orquestra Frank O’Lee Sons, aquest últim es va allargar fins vora les cinc de la matinada i amb un component del grup castellerament conecgut: el Guillermo Soler. Ens va regalar frases - si no recordo malament - com: “sou o no sou espartanos?” aquesta em va encantar. També ens va dir “heu o no heu descarregat el 3d9 d’una puta vegada?” aquestes ultimes paraules em recorden noséquè...
Destacar l’estrena dels nous gots de la Jove amb el lema del “no et ratllis, la nit és Jove” i el “posa’t morat”.

Ara toca a esperar a dimarts, la veritat és que no se sap què farem a plaça i la veritat ens va bé no saber-ho – mireu diada de les festes – podem tenir una idea del que farem però com que no ho sabem segur estem menys preocupats. Aquest és un del errors de Sant Magí, on tothom feia setmanes que sabia que faríem el quatre. En canvi per diada de les festes tots intuíem que faríem el 3 i el 5, però fins a la mateixa plaça no ho vam saber. Ningú sabia que sortiríem de 2d8f i quan es va descarregar ningú sabia quin seria el següent castell i aquesta va ser la clau.

Per cert, ara ja és oficial: faig el meu pilaret – de segons- durant la processó de Santa Tecla, segurament a la Plaça de les Cols! Quins nervis!

Us deixo amb una foto molt i molt bona que el dia 23 farà 19 anys. Era la meva primera Santa Tecla i tenia 20 dies. En aquella diada – Santa Tecla 1989 – vam realitzar la següent actuació: 2d7, 4d8, i3d8, pilar de 6 (c) i dos pilars de cinc.
19 anys més tard s’ensumen millors registres.




Bones festes de Santa Tecla, salut i Chartreuse!

I jove jove jove!!

I jove jove jove

Ahir era el gran dia, no podíem decebre a la nostra ciutat, ahir havíem de demostrar el que ja havíem demostrat a assaig.

Em desperto i no sóc ni conscient del dia que som, no tinc nervis – de moment – res comparat amb el dia de Sant Magí, que estava feta un flam. Però abans d’anar cap al local teníem una cita important: l’esmorzar espartano. Ni més ni menys que al Tòful, on vam tindre una sala per a nosaltres solets i on hi penjaven quatre espectaculars fotografies d’una espectacular actuació: tripleta màgica i pilar de sis, Sant Magí 1998. Allò volia dir alguna cosa. Després d’un bon vinet i un “esmorzar Tòful” ens hem dirigit al local on encara hi dormien alguns muixeranguers d’Algemesí.

Va arribant la gent, tot són bones cares, somriures, som conscients de que avui és un gran dia, que podem fer història. El Gran Cap de Colla ens fa el discurs, sobren les paraules, tots sabem el que hem de fer, tots sabem que la feina ja està feta, toca tornar amb els grans.
Entrem a plaça i observem riallers l’inflable de colla que ens dóna suport des de dalt del terrat del Guti, ell si que té una visió privilegiada de la diada.

Sortim nosaltres amb el 2d8f, que puja bellugadís però que tampoc ha perillat. El tenim a la butxaca, 2d8f descarregat número 98, ja falta menys pel numero 100.
I en aquell moment encara no es sabia si tiràvem primer el 5 o el 3, just durant l’intent de 2d9fm de vilafranca s’anuncia el 3d9f. Ara si, estic com un flam. Donar les gràcies tan a vilafranquints, vallencs, gent de xics i col•legues d’Algemesí la seva ajuda.
Segons col•locats, es miren les mides i pugen els homes del darrera i crosses. Tot correcte. Pugen terços, està bé, la resta del folre amunt, crida el Gran Cap de Colla. I des d’aquell precís moment no vaig parar de cridar dues paraules “ I Jove”, no vaig parar de repetir-ho en tot moment. Puja ràpid i amb decisió. Sisens col•locats, està preciós, el veig. Dosos col•locats, no m’ho podia creure, estava fent força a morir i alhora cridava. Carregat. La plaça va explotar en aplaudiments, les gralles van deixar de tocar durant uns segons i cridaven d’alegria. La canalla ja està a fora i ja ho celebra, baixen sisens i quints, veig la Míriam agafar-se l’escut amb força. L’estructura es deforma, molt més pel fet de celebrar-ho que no pas per algun problema tècnic. No m’ho creia, estava en un núvol, 3d9f DESCARREGAT!!!!

Feia nou anys que no el descarregàvem, nou! Comencem a cridar el nostre “I Jove i Jove i Jove Jove Jove!!!” aplaudiments per totes bandes, abraçades i jo plorant a llàgrima viva, estava en un núvol!! I comença sonar l’Amparito Roca, el primer Amparito de les festes! – tot i que seguiexo pensant que s’haurien hagut d’esperar a tocar-lo després de la diada, celebració si, tocar la gralla, més tard - .Volia veure el meu tiet – el Fibra – tenia ganes que em felicités “a la seva manera” i em diu que avui no fa bufetades. Li responc que un dels motius pels quals tenia ganes de fer el 3 era perquè em fes una bufetada. El convenço i preparo la galta i PAM! Galta vermella. Quant ja havia felicitat quasi tota la colla em diuen que els Xiquets havien desmuntat un peu del 3d9f. Vaig a buscar aigua, començo a notar la veu fotuda. Surto a plaça i em diuen que Xiquets ha desmuntat un segon peu, al tercer va amunt. Puja amb uns terços força obert i amb la canalla dubtant, al final el tiren avall.

Nosaltres tornem a la càrrega i tirem el 5d8 després d’un peu desmuntat. Jo vaig de falca a l’esquerra de la buida. Des d’allí a sota, bones sensacions. Primera aleta – ja falta poc – segona aleta...cau. En aquell moment no sabia què havia passat, està carregat o no? Aquesta era la pregunta. Algú s’ha fet mal, veig a l’Óscar estirat a terra i amb els de l’ambulància posant-li un collarín. Merda, penso. Per sort el cop no ha estat tant greu com pensavem i tot i que se’l van emportar a Santa Tecla ara està millor.

En aquesta fotografia de l'Alba Galan es pot comprovar que el castell està carregat, el peu toca i tots els del tronc tenen els peus a lloc.


Igualment, gran diada – la millor dels últims nou anys! – feia dos anys que no carregàvem el 5d8 – al final estava carregat, pels pèls però carregat - i l’últim descarregat fou el 2005 – aquell any en vam fer 8 de consecutius! -.

Xiquets hi tornen amb el 3 que tiren amunt a la primers però que segueix estan obert. Puja lent i amb la canalla insegura, van perdre uns segons valuosíssims mentre l’enxaneta es decidia a puja o no. Al final va tirar amunt, acotxadora col•locada, l’enxanta posa el primer peu i abans de posar el segon s’emporta l’acotxadora i cauen. Una caiguda molt lletja i el primer que vaig fer va ser anar a preguntar a coneguts i familiars com estaven. En aquests moment la rivalitat desapareix.

Fem tres pilars de cinc - el del mig cau-. I per fi, després de dos anys ahir vaig tornar a fer el pilar que a mi m'agrada! Joan Borràs a baix, la Isa - tieta Isa - i jo de crosses i el Fibra - tiet Fibra - a segons!

Sortim de plaça alegres, el 23 ja arrodonirem la diada descarregant el 5. Avui al final no s’ha vist cap gamma extra.

Sortim de plaça amb el nostre Amparito Roca i al local obren ampolles de cava i acabem tots dutxats. Puja el Gran Cap de Colla i la nostra super canalla al balcó. El Crespo no té paraules i ens senyala, no hi ha res a dir, estem tots xops de cava, em cantat el nostre “i jove”, les gralles estan que se salen!! No hi havia paraules. Ha assenyalat a la canalla i tots els hem aplaudit, tenim una canalla que és d’or!!! Després el jefe va acabar a la dutxa i com ell mitja colla més – jo inclosa – i al final em van tirar cervesa pel cap i tot. Festival.
Acabem dinant bona part de la colla junt, cridant, cantant i celebrant. Fent una improvisada processó amb pilaret i tot!!

I a les 19.00 DijeiLa al local per celebrar la diada! Amb cervesa gratis per tothom!!!
Gran festival, gran dia. Vam fer història. I és que nou anys són molts anys.


Ara i sempre

I jove jove jove!!

De divendres i el sorteig del Concurs

Doncs si, començaré parlant de divendres, últim assaig abans del gran dia, demà. La colla havia de respondre més que mai, havia de demostrar que vol canviar, que n’està farta de triletes, que vol alguna cosa més. I espartanos, la Colla va respondre, i no només ahir, dimarts també.
Vam fer totes les proves que ens havíem plantejat, tot molt correcte i molt bones sensacions. Tan dimarts com divendres va venir a l’assaig l’Alba Galán dels Capgrossos de Mataró, gràcies Alba per les teves paraules i per donar-nos un cop de mà!!
Bones proves de 3, 5 i 2. Em va sorprendre sobretot el 5 – que vam assajar molt ahir – la prova que vam fer del 5 net i sencer – osease aguantant-se sol i amb acotxador i enxaneta – em van fer obrir els ulls. El tres el vam posar fins sisens i amb bones mides. Bones cares per part de tots els membres de la colla, somriures i aplaudiments; i és que ahir el Gran Cap de Colla després de l’assaig ens va anunciar que no faria cap discurs – i tots aplaudint, vamos – però una cosa està clara: la glòria està en les nostres mans, i de ningú més.


Avui teníem una altre cita important: el sorteig del Concurs de Castells. Tot a començat a les 18.00 a la Plaça la Font amb l’actuació de la Muixeranga d’Algemesí – que fa uns mesos vam visitar – i encara se’m posa la pell de gallina quant escolto entonar la cançó que acompanya aquelles construccions, espectacular. Fan processó fins la Rambla Nova, davant del Teatre Metropol, allí també fan la seva actuació i els encuriosits tarragonins que anaven “a tocar ferro” s’han parat a contemplar tan fascinats torres humanes. Després d’un concert de dolçaines el Metropol obria les seves portes, des del Nadal que no entrava! Porto visitant el Teatre sens falta cada Nadal des dels 7 anys, on cada any faig els Pastorets – si, faig els Pastorets - però parlant del que ens interessa...hem entrat al Teatre, la gent s’ha anat ocupant els llocs, les llums s’han tancat. Teníem com a presentadors – i com fa dos anys – al Jordi Suriñach i Cinta Olivan, aquesta última amb una cama enguixada i amb crosses. Comença l’espectacle i entren en escena per entremig del públic un grup de grallers – els Veciana – alguns dels quals són de la Jove, acompanyats dels 18 nens de les respectives colles, de la nostra hi ha anat el Laxman. Aleshores ha tingut lloc el monòleg del convidat d’aquest any: Carles Flavià. Un pèl llarg pel meu gust, m’ha sobrat més de la meitat del monòleg, però què hi farem! Després s’ha donat pas a un vídeo on apareixien els 18 crios seleccionats de cada colla per ser la mà innocent. El Laxman ens ha enlluernat amb explicant-nos que quant s’està amb la canalla s’ha d’estar quiet, i que si juguen al pilla-pilla “no puc córrer perquè m’ho diu la Míriam”. Molt autèntic, si senyor!

Després – per fi!!! – ha tingut lloc el sorteig. L’ordre ha estat el següent: començava a triar la colla que es situava a la cua de la classificació i la última a escollir era la primera – és a dir C. De Vilafranca -. La llista s’ha dividit en tres grups: les sis últimes colles eren el grup C, de la 5a – és a dir, nosaltres – fins a la 12a erem el grup B i les quatre primeres eren el grup A.

La distribució ha estat la següent:



No ens podem queixar pel que fa a l’ordre d’actuació, l’única colla que tenim darrera i que ens pot portar algun mal de cap són Castellers de Barcelona, la resta de colles actuen abans que nosaltres, no està mal. Pel que fa a la posició a plaça a un costat tenim a la Vella de Valls i a l’altre Xicots de Vilafranca. De les colles del centre de la plaça tenim a prop a Nens del Vendrell i St Pere i St Pau – wai del parawai -, també tenim a prop a la Joves...no ens podem queixar tampoc. . Per tancar l’acte hi ha agut un pica-pica al patí del Metropol, on oju, les cerveses tenien molt de glamour!!! Ni més ni menys que dissenyades pel Custo Barcelona, oju lujazoo! Com dels gasten!!

Ara a esperar al dia 5 d’octubre!!!

Però abans del Concurs encara tenim actuacions de màxima importància, com per exemple demà. Quant finalitzi d’escriure aquestes línies, una servidora anirà a dormir. Demà és una dia molt llarg, em toca aixecar-me d’hora i anar a esmorzar amb els espartanos al Tòful, sisisi. I a les 11.00 tothom al local!!

Demà serà un gran dia.

I jove jove jove!!

11 de setembre

Sona el despertador, toca aixecar-me, el país ens necessita. Hem de fer un pilaret davant el monument a Rafael Casanovas, gran dia per tot català. Comença l’ofrena on hem aguantat estoicament el cantar de los cantares, anda que no! Quin percal! Després del pilaret ens mereixíem una bona recompensa, i què millor que un bon esmorzar a la Queveda? Eh? A més a més envoltada de les “altes esferes liles” com són el presi i el Gran Cap de Colla – i el Gran Blau de la Mà- .


Tarda de migdiada, això si dedicant-la també a penjar el Gran penó de la colla. És l’hora, toca anar al local a fer acte de presència. Avui és una actuació important, la última abans del gran dia, diumenge. Tothom està expectant, sabem que cada moviment és controlat, cada peça moguda, cada castell serà analitzat.

Comencen Xiquets del Serrallo – aprofito per felicitar-los pel seu 20è aniversari – fent una – al meu parer – gran actuació. M’han deixat impressionada de la solidesa del 3 i 4 de set i descarregant un 2d6 que no els ha presentat cap problema.


Xiquets de Tarragona eren els segons en actuar i ho han fet ensenyant les cartes del que serà la seva aposta de cara diumenge: 2d8f, 3d9f i 5d8. Ho han fet tot un pis per sota del que volen fer el dia 14. La anècdota de la diada? El 3d8. Han sonat les gralles i l’han tirat avall i nosaltres ens hem pensat que era intent desmuntat – repeteixo, les gralles havien sonat – vamos, que ja ens podeu veure a nosaltres muntant la pinya del 4! Tota col•locats a lloc i ens diuen que no, que el tornen a intentar. I és que en realitat no havia sigut intent desmuntat! Que només un dels quarts havia tirat amunt i les gralles havien entrat abans d’hora! Problema resolt i fi de l’anècdota.


Nosaltres sortim tercers i ho fem amb el 3d8. Flipa lo bé que estàvem! I jo sota la pinya dic “ només li falta un pis”. De postal i rapidet. A destacar l’estrena de l’Ilse com a acotxadora! És una crac! El seu primer castell de 8! I fa dos dies que va començar a la colla! Es descarta un possible 2d8f, sembla que el 2 descarregat number 100 es vol fer esperar.

Tirem el 4d8, bé, macu i li dic a la segona falca " només li fala un pis". A última ronda apostem pel supersònic 5d7, bones mides, bones sensacions, molta rapidesa – moltiiiiiissima rapidesa! – i li dic al primer lateral "només li falta un pis".Acabem a tres pilars de 5 i tres de quatre, aquests últims – els de 4 – amb l’estrena de les tres noves enxanetes de la colla que avui han estrenat camisa! Felicitats!

I per acabar i en quarta ronda han actuat els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, realitzant la mateixa actuació que els Xiquets del Serrallo – 3d7, 4d7 , 2d6 – a destacar que s’han pogut apreciar troncs més lleugers als que estàvem acostumats, també m’han donat una grata sorpresa.

I així dono punt i final a la Diada del 11 del setembre. Espartanos, demà tenim un assaig importantiiiissim! Tothom al local, por Esparta! Dissabte tenim sorteig del concurs, cita interessant, avere qui ens toca al costat. I diumenge és el Gran dia, no només per la cita castellera, sinó perquè es dona inici a les festes de Santa Tecla. Senyors toca preparar els estómacs pels litres de Chartreuse que ens fotrem aquests dies. Això si, aquest dissabte, tothom a dormir a una hora prudent!

I jove jove jove!!

de Cambrils i altres temes

Si espartanos, avui tocava actuació a Cambrils acompanyats de Xiquets de Reus i Castellers de Barcelona.

Avui ha estat la meva estrena com a pinyera “convidada” i m’he posat a fer rodonetes a mesura que la gent de la colla anava arribant.
Sortim tercers. Xiquets de Reus fan el 5d7, 4d7a i 4d7. Castellers de Barcelona fan el 2d7, 4d8 i 5d7. No els puc comentar gaire ja que estava dintre la pinya i no els he vist.

Nosaltres – els liles – sortim amb un 4d8 nerviós, en segona ronda tirem un ràpidiiissim 5d7 on he flipat molt la veritat amb un no res ja sonava l’aleta!! I els de fora m’han dit que estava macu. Tancant la diada fem el 3d8 – del 3 del 5, vamos – una prova interessant.


Ja parlant d’altres temes, ja se sap l’ordre de diumenge que ve a la Diada de les Festes:
1rs: Jove de Tarragona – osease naltrus –
2ns: Xiquets de Tarragona
3rs: Vella de Valls
4ts: Castellers de Vilafranca

Sens presenta una diada interessant, ui tan!

Però senyors, abans del dia 14 tenim encara una actuació: 11 de setembre! I tenim també dos assajos importantiiiiiissims!!! Tothom a assaig!!!
Per cert, gran discurs del Gran Cap de Colla divendres, ja ens feia falta un discurs com aquell eh!! Això si, crec que li va sortir un blau a la mà!

Ah! Espartanos, tenim “plagiu”!! demanaré drets d’autor de la samarreta del “no et ratllis”, ja que ara han tret un “ratllat de nou”. Uiiiii no han agut de pensar gaire ehhh!

Pel que fa al meu pilaret...la cosa va avançant! Ara a part de fer-lo net a terra ja l’he fet sobre la pinya – sense enxaneta – i bé, prou bé!

Apa ens veiem a assaig!

Ara més que mai

i jove jove jove!!

Sant Fèlix.......Miret?

30 d’agost, diada de Sant Fèlix a Vilafranca, castellers i aficionats d’arreu del país s’apleguen a la plaça per contemplar les construccions de les quatre millors colles del moment. Un grup de joves i no tant joves de la Jove ens situem davant la colla Joves, tot recordant que fa 12 anys érem nosaltres els que ocupàvem aquell lloc privilegiat – vam fer 3d9f c, 4d9f c i 2d8f – eren altres temps.


Surt Vilafranca i tira el 4d9fa, castell impressionant i de gran dificultat que ha pujat bé, mogudet, però sense presentar cap problema. El pilar s’ha anat col•locant amb la tranquil•litat, sense presses, quant s’ha quedant sol, ha estat espectacular, al descarregar-lo el Fèlix Miret – per cert, felicitats – ha tirat el mocador “a ves a saber tu on” i l’han celebrant eufòricament – senyors, així es celebren els castells-.

És el torn de la Joves que aposta pel 3d9f, castell que aquesta temporada només havien descarregat per Sant Joan. I aquest cop si, era el dia, treballadet des d’un bon inici, però correcte, com ha treballat l’home del darrera del segon de la rengla! Fliiipa!

La Vella i Minyons també tiren el 3d9f, construccions que no els han donat cap problema i que han pujat molt correctes.

Bona primera ronda, rapideta i anant fent, amb tots els castells descarregats i un bon treball per part de totes les colles. Les cartes estan tirades, ara comença Sant Fèlix de veritat.


Segona ronda, els verds tiren el 2d9fm, espartanos, que això és un gamma extra! Puja bé, parat, està macu, el carreguen i en aquest moment hi ha una tot un moviment al castell, i es descarrega amb treball, oju lo que han aguantat les manilles! Per quant un de lila? Eh?


Joves aposta fort: 5d9f. Alguns valents joves de la Jove – Andreu, Jordi, Lis, Sergi, Michael, Chantal i una servidora - em anat a fer pinya als col•legues castellers, i és que un 5d9f és un 5d9f!!! Recordem senyors que vam ser els primers a intentar-lo – al S.XX – i tot els que ens prenien per bojos l’han fet, menys nosaltres. I és que aquest any en farà 14 d’aquell concurs de castells!! El castell puja xungo des de bon principi, es gira la banda del tres, jo no el veia ni carregat i pam, l’enxaneta fa les dos aletes. Hi ha molt de moviment però sembla que si, que si senyors, amb la pell de gallina estava! I descarregat! El primer 5d9f descarregat de la Joves de Valls!! I després cantant “ no estamos muertos, estamos de parranda” – cançó que ja vam cantar nosaltres a una processó al dos mil i picu , no Sergi? – i ole ole ole Joves, increïble!

La Vella dispara, primer intent del món mundial – diria – de 3d9fag, que s’ha quedat en això, un intent. L’he vist molt lluny, la veritat, però suposo que pel concurs el tornaran a tirar, ara ja l’han tastat.


Minyons també aposten pel 5d9f, el castell pujava prou bé, amb la banda del tres que s’anava obrint cada cop més. Carregat. I els problemes que presenten segons i que es reflecteixen en terços crea molts més problemes i cau.

Ronda de repetició, Vella abaixa pretensions, tiren un 3d8a que no els presenta cap problema i que descarreguen. És el tercer 3d8a que fan en poc més d’una setmana.

I així finalitza la segona ronda, amb una correcta Vilafranca, una espectacular Joves, uns Minyons que es queden amb el got mig ple, i una Vella que ho fa amb un got mig buit.

Comença la tercera i última ronda: els amfitrions tiren el 3d9f. Puja maco, parat. Però a la descarregada comença el tremolor, però tranqui, que són vilafranca i el descarreguen, si senyors.

La Joves ataca altre cop: 4d9f. Després d’un peu desmuntat, el castell tira amunt amb uns terços molt i molt oberts, però ells són la Joves i lo de baix ho arreglen per dalt, amb uns sisens molt tancats – amb sona d’alguna cosa això... – amb dosos col•locats i amb un mal gest de l’acotxador – o era l’enxaneta? – cau.


La Vella ensenya les dents – si s’hem permet l’expressió – i tiren el primer 2d9fm de la temporada. El castell puja molt quiet, folre i manilles estan treballant a morir. Es fa l’aleta i comença el tremolor. Un dels quarts – el que està de cul a l’ajuntament – es va assentant cada cop més, les manilles no aguanten i pam, llenya.

Ronda de repetició, i sen tornemi, la Joves hi torna amb el 4d9f que torna a pujar amb uns terços molt oberts – com deu estar patint el segons – l’estructura puja millor, hi ha un moment en que la canalla dubta, però tiren amunt i carregat, ara si amb sisens tencadíssims, i sembla que vagi a caure, i flipa amb aquell lateral del folre, i si, descarregat.


I minyons també tiren el 4d9f que puja bé, però amb un dels terços – el de cul a vilafranca – que s’anava assentant cada cop més. Tot i així l’estructura no s’ha deformat en cap moment i l’han descarregat.

Fi de la tercera ronda, on Vilafranca assegura castell, Joves ens deixen parats, Vella ole amb el dos, Minyons bon 4.


Ronda de pilars: Vilafranca tira el pilar de 8fm, espadat que la setmana passada només van carregar, i avui si, increïblement si. Ha estat impressionant!


Vella ataca, també tiren el pilar de 8. Puja bé amb tremolor – normal – però bé. Setens col•locats i a l’enxaneta – molt petit/a – encara li queda un bon tros! Oju lo que ha aguantat el pilar abans no ha arribat l’enxaneta! I carregat. Però no han pogut aguantar més i quant semblava que ja el tenien ha caigut.
Minyons tiren el pilar de sis. Pim pam, sense cap problema. Joves fan dos pilars de cinc simultanis. I Vilafranca fa sis pilars de 4. No, no eren set, el del mig era un pilar dels xilenus, que dijous – per cert – van estar a Tarragona i amb termes futbolístics els vam explicar la situació castellera a la cuitat.

I així es donava punt i final a la diada de Sant Fèlix: Vilafranca molt correctes, estrenant castells, però sense arriscar-se. La Joves impressionant, ens ha deixat parats i ha demostrat que encara pot donar guerra. Vella bé, tot i lo del 3d9fa, han fet un bon 3d9f i s’han estrenat – aquesta temporada – amb el 2d9fm. Minyons bé també,un gran retorn, llàstima de 5d9f!

Fins l’any que ve Sant Fèlix!

I jove jove jove!!

El Catllar

Començaré parlant del divendres. Era una assaig molt important, la colla havia de respondre després de lo de Sant Magí. Comença a ploure, malament, ara no vindrà casi ningú, penso. I cert són les 22:15 i som quatre gats. Sorprenentment la gent va arribant, a poc a poc però arriba, fins al punt de poder fer pinya i folre de 3d9f fins a quints, no està mal.
Discurs del Gran Cap de Colla, l’endemà al Catllar sortim de 2d8f – bé – i després no es descarta res, tot dependrà de les mirades, de les cares – el mateix que ens va dir per Sant Joan – i a disfrutar. Després d’assaig acabem uns quants Joves de la Jove arreglant la colla fins a altes fores de la matinada, pensant nou reptes, noves estructures...

El Catllar, plaça lila des de fa molts anys, la Jove la va fer plaça de nou. Espai màgic, diferent, envoltat de dues de les grans colles, al mig de les dues.
Entro a plaça i el primer que faig és no parar de somriure i fer bona cara – no depenia de les cares i les mirades? – veig el Gran Cap de Colla i li dedico un gran somriure. Som gent, perfecte, la colla respon.

És el torn dels pilars caminant, a destacar el nostre, que va ser supersònic, impressionantment ràpid comparat amb el de les altres dues colles – Vella i Vilafranca -. Sortim tercers. La Vella tira el 3d9f, quint treballar! Impressionant la feina k es va fer! Vilafranca contraataca, tiren el 4d8a, no problems. És el nostre torn, 2d8f. I em col•loco fent el últim cordó ni més ni menys que al Melilla, el gran Melilla. El 2 puja molt mogut, dosos col•locats, hi ha una rebrincada impressionant, la paren, castell carregat, una altre rebrincada forta, aquest cop si que no la poden parar i a terra. Des de la diada de l’Esperidió de l’any passat que no ens queia. Al Kubala li han posat cinc punts, però no hi ha més ferits. Ara si que ni el millor somriure pot fer que tirem “algo més”.

Segona ronda, la Vella tira el 2d8f, amb una pinya que és un folre i un folre que són unes manilles, i és que ja deixaven veure les seves intencions de cara Sant Fèlix. Vilafranca tira el 3d9f, castell que havien de recuperar si o si – recordem la Bisbal – i si senyors, el van descarregar. Nosaltres fem el 4d8.



I ara ve lo bo! Tercera ronda, Vella tira el 3d8a – el primer de la seva història – i deixen els lagartus sense paraules, aquests anaven a fer el 2d8f, però al veure descarregar el 3d8a a la Vella – que senyors, així es celebra un castell - van decidir tirar-lo ells també – i això que aquest any no l’han assajat –. Flipant va ser quant el Fèlix Miret va fer girar el pilar de sis cap a la Vella, impressionant. Nosaltres fem el 3d8. Així fem la sisena però agredolça trileta.

Ronda de pilars. Vella fa el pilar de 6, Lagartus fa el pilar de 7f, nosaltres dos pilars de cinc.

Què ens ha passat? Aquest era la gran pregunta. Jo dic que el cocu, ens ha fallat el cocu senyors del tronc sisisi. Però tranquil•litat, encara ens queda un mes abans Santa Tecla, les coses tenen solució, no serà fàcil, però no és impossible.

Ei! I després el ja tradicional pica pica post-Catllar. I a la nit Girasol – fins que surti el sol? Ja! Al igual! – gran festivalaco lila si senyor!!! Morats de Tarragona!

Espartanos, mos veiem dimarts a assaig!

I jove jove jove!!

Ens ha faltat un Petit Suisse…o dos

Si espartanos ens ha faltat un Petit Suisse, o més.

El dia començava bé, molt bé: amb nervis a la panxa de bon matí li envio un sms al Gran Cap de Colla dient-li el que penso, el que crec, el que ha fet. Arribo al local i està ple, visualitzem el vídeo de l’Esperidió 2004, cares alegres, nervis, i més gent. Sonen gralles, ja comença. Enfilem carrer Major amunt i la màgica plaça de les Cols sens mostra amb aplaudiments, sol, calor i molts liles, feia anys k no es veien tants liles! Tenim certs problemes per acabar d’entrar a plaça, ja que Serrallo ja muntava la pinya que encara no havíem acabat d’entrar, però buenu.


Sortim tercers per darrera de matalassos, no està mal. Ells descarreguen el seu primer 2d8f de la temporada. Nosaltres – com ens havia anunciat el Gran Cap de Colla – sortim forts: 4d9f. Després de desmuntar dos peus a la tercera tirem amunt. Amb la il•lusió de fer l’escaleta a ma mare, que pujava al folre. Genoll brut i amunt. Em col•loco al meu lloc, sento la pressió de les mans del Burillo a l’esquena, sento els crits del Jefe, quarts col•locats, quints, sisens, la cosa tremola, “acotxa el cap” em diuen, dosos col•locats, acotxador...silenci – aquell silenci que sempre hi ha en tota caiguda – ha caigut. I a fer força perquè no sobri la pinya i de regal m’emporto un nyanyo al cap. Algú s’ha fet mal, se l’emporten. Em miren el nyanyo i m’hi poso gel. La Mònica també s’ha fer mal – al genoll – estem a una canalla menys. La llàstima és que ha petat per on menys patíem, i ha estat la pinya i el folre els protagonistes, impressionants. Acabem fen la trileta, la cinquena però amarga trileta. A destacar l’estrena de la Paula a dosos del 3 i la Cristina a dosos del 2d8f – les dos substituint la Mònica – i és que com ja he dit i seguiré dient la Cristina és la castellera revelació de l’any!!

I és que la canalla ens ha donat una gran lliçó avui, baixant el carrer Major ells han cantat el nostre crit de guerra, el nostre “i jove i jove i jove jove jove!!”, han estat ells qui ens han aixecat els ànims i a l’arribar al local han pujat al balcó i ens han fet una petició i sincerament jo no els vull defraudar, i com jo, molts altres membres de la colla.

Marxem a dinar, i torno a enviar un sms al Gran Cap de Colla, altre cop dient el que penso, reflexionant, donant idees i és que la canalla m’ha fet pensar. Toca anar a la processó amb un bon chartreuse a la mà i un bon puru – ara a la colla em diuen Sara Montiel – el que està clar és que bona imatge no he donat, però tan és.
I l’alegria l’hem tingut amb el pilar caminant, que si senyors, aquest any si! Ja vaig dir que el cable ja no em preocupava! Felicitats a l’Olga i al Sandro, i també al Roger!

Felicitar també a matalassos pel 3d9f, el seu sisè castell de nou, si no vaig errada. A plaça ja he felicitat a qui devia, ara felicito a la resta. I que quedi clar. Això si, festivalaco de mals gestos, no anem bé per aquest camí, nonono.

Espartanos, ens queda el Catllar, si senyors i avui la canalla ens ha demostrat que són els més espartanos de la colla!! El que penso ja ho saben els que ho han de saber. Avui hem demostrat que a 300 li falta un 0, i es que avui érem un mar de color lila!! I això és molt important.
Però no penseu que caurem en el mateix error de sempre, no senyors, hem canviat, no som la Jove del últims anys i ho demostrarem, encara queda temporada.

Senyors, senyores, il•lustres cibernautes ara i més que mai:
I jove jove jove!!